Els Debats d'educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació. [+]
Resum
Des de 1934, l'Oficina Internacional d'Educació de la UNESCO organitza el Congrés Internacional d'Educació (CIE), un fòrum mundial per a establir el diàleg entre ministres d'educació, tot i que també hi participen investigadors, professionals i representants d'organitzacions intergovernamentals i no governamentals. La 47ª edició del CIE va tenir lloc a Ginebra del 8 a l'11 de setembre de 2004 amb el títol "Una educació de qualitat per a tots els joves: desafiaments, tendències i prioritats", l'objectiu final del qual era estudiar les maneres de reformar l'educació, especialment l'educació secundària, i adaptar-la a les necessitats individuals i col·lectives dels joves i a les realitats sòcio-econòmiques del segle XXI.
En les seves conclusions, els ministres d'educació presents van definir deu desafiaments per al futur, que es basen sobretot en la realitat que més de la meitat de la població mundial té menys de 25 anys, per la qual cosa són aquestes futures generacions les que necessitaran que s'incrementi la qualitat de l'educació, cosa que no es pot plantejar només a escala nacional, sinó també global. Aquests desafiaments inclouen millorar aspectes com la innovació, la qualitat, el suport bàsic de la família, la igualtat de gènere o la transmissió de la cultura democràtica per a aconseguir competències per a la vida futura.
Paraules clauEducació, joventut, UNESCO, qualitat
Era llicenciada en Ciències de l'educació per la Universitat de Buenos Aires i doctora en Ciències Socials per la Universitat de Leipzig (Alemanya).
Des de 1984 va ser professora d'Història de l'educació a la Universitat de Buenos Aires i va participar en diverses activitats acadèmiques a diferents països, sobretot de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina.
Del 1984 al 1992 va ser coordinadora educativa de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO) i, l'any 1994, directora general d'investigació educativa al Ministeri d'Educació argentí.
Va publicar diversos llibres, articles i assaigs sobre l'educació. En concret, el llibre <i>Rehaciendo escuelas: hacia un nuevo paradigma educativo en la educación latinoamericana</i> (Santillana, 1999) va rebre el premi Andrés Bello al millor assaig d'educació.
Va ser directora de l'Oficina Internacional de la UNESCO a Ginebra i la seva activitat se centrava sobretot en la relació entre el desenvolupament educatiu i el desenvolupament social en l'àmbit global, i, més concretament, en els continguts i mètodes per a viure junts i el desenvolupament curricular en condicions de pobresa i conflicte social. També va ser editora de la revista <i>Perspectivas</i> de la UNESCO, que es publica en sis llengües oficials de les Nacions Unides.
Va morir l'1 de juny de 2005.
Debats d'Educació:
Presentació
