Els Debats d'educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació. [+]
Resum
Catalunya té una llarga tradició de rebre persones de fora i integrar-les, però cada integració és diferent, i l'enriquiment del país també és diferent. Amb cada onada migratòria que ha arribat, s'ha parlat molt de la identitat catalana, del seu manteniment i de si està en crisi. En aquest sentit, potser cal oblidar la vella noció d'identitat, pensada per a individus i societats homogènies, tancades, on tothom era força igual que la resta de persones que l'envoltaven. Actualment, a estones som catalans, però també antiglobalitzadors, o professors d'universitat que necessiten una internacionalització... Ens movem amb identitats simultànies i sòlides, i sovint ens sembla més proper quelcom de fora que no de dins.
La identitat actual té més a veure amb un contenidor (la identitat la configura el lloc on et trobes, al qual t'has d'adaptar) que no pas amb un contingut (el lloc on s'ha nascut).
L'escola ha estat sempre la creadora de la identitat nacional, però aquesta funció de l'escola actualment està en crisi per tres raons: la pèrdua d'autoritat de l'escola com a transmissora d'una tradició de coneixement; la demanda de crear individus flexibles i preparats per a la internacionalització, i la manca d'assumpció de valors propis de la classe política.
Si hi afegim immigració, la crisi encara es fa més forta, ja que, si bé fins ara s'havia resolt, els actuals models de multiculturalitat que s'apliquen no arreglen les coses sinó que les empitjoren, atès que les cultures no es poden mantenir fora del context de la pròpia cultura és a dir, del contenidor, i és inútil intentar-ho. L'escola pot mantenir la identitat d'una comunitat com a punt de partida, o com a trànsit, però l'objectiu final ha de ser que la identitat del propi país, el contenidor, sigui la pròpia.
Paraules clauidentitat, escola, immigració, adaptació, multiculturalitat
Es professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a conferenciant, manté una intensa activitat divulgadora, especialment de temes d'educació, nacionalisme i immigració.
És autor del llibre <i>El desconcert de l'educació</i>, autèntic bany de positivisme i manifest contra els tòpics que sempre han envoltat els temes de l'educació.
Debats d'Educació:
Presentació
