Els Debats d'educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació. [+]
Resum
Canviar en positiu l'ensenyament no és gens fàcil, ni a Catalunya ni a Europa, i cal valentia política per a fer-ho. On sí que ho han fet és a països escandinaus, però aquí encara no.
L'escola pública catalana funciona bé, és un model inclusiu i cerca que l'escola sigui un factor de cohesió social, independentment de la procedència de l'alumnat. Tampoc no hi ha problemes econòmics ni d'equipament, l'únic problema és la manca de decisió política.
Hi ha tres factors que cal tenir en compte per a una reforma: la llei ha de reconèixer el paper dels mestres i tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions, però no només a través dels sindicats, sinó també escoltant els mestres que fan classe dia a dia; hi ha d'haver un director, una persona responsable del programa educatiu, no es poden seguir, com ara, criteris espontaneistes; i cal reintroduir la moral de l'esforç en l'ensenyament, s'ha d'aconseguir motivar i exercitar la voluntat per a aprendre.
Paraules claueducació, Catalunya, ensenyament, política educativa
Neix a Barcelona l'any 1930 i és titulat en Medicina per la Universitat de Barcelona. En l'època universitària s'integra en diferents grups de tendència nacionalista i antifranquista -Grup Torras i Bages, Comissió Abat Oliva, Grup Pere Figuera o Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia- i es relaciona amb figures com Jaume Carner o Joan Raventós, Jaume Vicens Vives, Josep Benet, Joan Triadú i Raimon Galí, els quals considerarà els seus mestres. La dècada de 1950 és el centre d'una etapa de forta autoformació ideològica. La seva lluita contra la privació de llibertats i drets i a favor de la reconstrucció de Catalunya el porta a ser detingut arran dels fets del Palau de la Música i empresonat. A partir de la dècada de 1960 emprèn diverses iniciatives culturals, econòmiques i socials de gran abast, com Banca Catalana, el CIRP -Centre d'Informació, Recerca i Promocions-, que finançarà diccionaris en català, donarà suport a editorials com Lavínia, cases discogràfiques com EDIGSA i diverses revistes, i també múltiples campanyes a favor del català.
Durant la dècada de 1970 comença a fer política activa amb la creació, l'any 1974, de Convergència Democràtica de Catalunya, partit del qual encara és president. El 1977 obté acta de diputat al Congrés de Madrid. És reelegit l'any 1979. El 1980 guanya les eleccions al Parlament de Catalunya i és nomenat president de la Generalitat, càrrec que exercirà fins al 2003. La seva profunda vocació europea el porta a ser elegit, l'any 1992, president de l'Assemblea de Regions d'Europa. Ultra la seva vocació política i les seves inquietuds culturals, econòmiques i socials, la seva tasca intel·lectual l'ha dut a plasmar en diversos llibres bona part del seu ideari, centrat bàsicament en la qüestió catalana i Europa.
Actualment deté la presidència del Centre d'Estudis Jordi Pujol, alhora que imparteix cursos en universitats, participa en fòrums i cercles internacionals de política i ha reprès la seva passió d'escriure sobre política, identitat i valors.
Debats d'Educació:
Presentació
