Els Debats d'educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació. [+]
Resum
L'elecció d'escola és una cosa molt important en la vida dels joves, i s'ha analitzat des d'àmbits molt diversos. Un d'aquests àmbits són les barreres personals: són els pares els qui trien l'escola on aniran els fills, i segueixen estratègies diferents per a fer-ho.
En un estudi elaborat mitjançant entrevistes fetes a 137 famílies parisenques, Van Zanten conclou que aquests pares fan servir quatre grans estratègies a l'hora de triar l'escola.
Les dues estratègies clàssiques són la tria entre escola pública i escola privada. En el seu estudi es mostra la dinàmica que hi ha a París, consistent en el fet que al llarg de la vida estudiantil una de cada dues famílies es manifesta a favor d'estudiar en algun moment en una escola privada. Dues estratègies més que actualment són importants són l'estratègia residencial (es tria l'escola per la qualitat que es pressuposa que té el barri on és) i l'estratègia de colonització de barris (la gent es queda a l'escola del barri o bé perquè no pot anar a cap altre lloc, o bé perquè s'hi vol quedar).
És bàsic tenir en compte, igualment, els objectius dels pares envers els fills. A l'hora de triar una escola, els pares tenen uns objectius instrumentals: que els seus fills tinguin accés als millors estudis superiors i que tinguin accés a una bona feina.Aquesta dimensió instrumental en l'elecció de l'escola també està en contraposició amb dues altres dimensions. Una és la dimensió reflexiva, és a dir, que l'alumne es formi com a persona, que tingui un esperit crític. L'altra dimensió, que sovint és la que es contraposa més amb la instrumental, és la dimensió expressiva. Els pares volen que els fills siguin feliços i que estiguin segurs, per la qual cosa sovint han de triar entre la dimensió expressiva (que els fills estudiïn a prop de casa, amb els amics) i la dimensió instrumental (que se'n vagin a altres escoles millors).
Paraules clauescola, educació, escola pública, escola privada, classes mitjanes, família
Agnès Van Zanten és sociòloga, directora d'investigació al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS). Treballa en el marc de l'Observatoire Sociologique du Changement, laboratori d'investigació de l'Institut d'Estudis Polítics de París, associat al CNRS. És directora del Réseau d'Analyse Pluridisciplinaire des Politiques Éducatives (RAPPE) del CNRS, en el marc del qual anima seminaris i projectes d'investigació que impliquen investigadors francesos i estrangers i joves doctorands. És membre del comitè estratègic de l'Agència Nacional de la Investigació de França, i directora de la col½lecció "Educació i Societat" a Presses Universitaires de France.
És responsable, també, de la xarxa temàtica "Sociologia de leducació i la formació" de l'Associació Francesa de Sociologia i membre del comitè de redacció de diversos estudis científics, francesos i estrangers. Alhora és membre de diversos comitès d'edició de revistes, com ara <i>Éducation et Sociétés</i>, <i>Educação e Sociedade, European Educational Research Journal</i>, <i>Recherches Sociologiques i Revue Française de Pédagogie</i>.
Els seus principals centres d'interès com a investigadora són la construcció de desigualtats i segregacions escolars, les dinàmiques educatives locals, les polítiques d'educació, la comparació dels sistemes locals i nacionals d'educació, i les teories, els mètodes, la difusió i la recepció de les investigacions en sociologia de l'educació.
Ha publicat nombroses obres sobre les seves tasques d'investigació, en particular durant els cinc últims anys: <i>Les classes moyennes, l'école et la ville: la reproduction renouvelée</i>; <i>Les nouveaux enseignants. Changeront-ils l'école?</i>; <i>New modes of reproducing social inequality in education: the changing role of parents, teachers, schools and educational policies</i>; <i>Competition and interaction between research knowledge and state knowledge in policy steering in France</i>; <i>La construction des politiques d'éducation: de la centralisation à la délégation au local</i>; <i>Les effets de la compétition sur les logiques d'action des établissements d'enseignement dans six contextes locaux européens</i>; <i>Les choix scolaires dans la banlieue parisienne: défection, prise de parole et évitement de la mixité.</i>
