Els Debats d'educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació. [+]
Síntesi d'idees
Idees inicials
• Històricament, el sistema educatiu als Estats Units ha estat molt segregat, tant per qüestió de raça i de llengua com per qüestions socioeconòmiques.
• En general, triomfa la posició de poder triar escola com qualsevol altre element d'un lliure mercat. La idea inicial és que, igual que el lliure mercat garanteix la llibertat d'oportunitats, la tria lliure d'escola també ho permet.
• Als Estats Units té èxit la idea que l'educació és bàsica com a motor econòmic del país. La formació és bàsica per a progressar i per a innovar, i, per tant, per a ser líders econòmics. A més, les investigacions demostren que els bons resultats en els estudis són sinònim de més èxit laboral.
• Els estudis demostren que la segregació escolar no garanteix els drets civils ni la igualtat d'oportunitats i que coopera en el manteniment de la segregació social.
• Llibertat per a triar escola no significa llibertat real d'oportunitats. S'ha demostrat al llarg de la història dels Estats Units que, en alguns estats amb molta segregació, els blancs triaven escoles de blancs i els negres, escoles de negres. No hi havia integració.
• La transferència obligada d'alumnes a determinades escoles per a afavorir la integració tampoc no ha obtingut bons resultats.
Les escoles magnet
• Les magnet schools van néixer als anys setanta per abatre barreres racials i impulsar el compromís d'estudiants, famílies i mestres amb escoles integrades, i amb això oferir oportunitats educatives innovadores. La base de les escoles magnet és que vetllen pels drets civils i per la igualtat d'oportunitats i consideren que només lluitant contra la segregació es pot arribar a aquesta igualtat d'oportunitats que el lliure mercat no garanteix.
• Una escola magnet es caracteritza per oferir un valor afegit en el programa educatiu. Es tracta d'introduir elements dins de l'escola que siguin atractius, genuïns, que converteixin cada escola magnet en una escola singular. Ofereixen coses que no tenen les escoles ordinàries. Aquestes escoles s'instal·len a llocs on hi ha una important segregació social.
• Cada escola magnet tria el seu fet diferencial, generalment relacionat amb algun element popular i atractiu de la zona: per exemple, arts escèniques, projectes de recerca, vinculació amb un hospital d'èxit, vinculació amb una universitat. No hi ha un únic model d'escola magnet.
• Les magnet schools es basen en la lliure tria d'escola. Han de ser atractives per a atreure alumnes de diferents races o grups socials. La política de matriculació ha de garantir la integració real. Així, doncs, si hi ha més demanda que oferta, es fa una rifa. També hi ha una reserva de places per als grups més desfavorits. Però hi ha d'haver prou massa crítica per a garantir la integració.
• Calen una sèrie de mesures associades a les magnet schools perquè funcionin, com ara que hi hagi un servei de transport gratuït per a desplaçar alumnes d'altres zones que volen anar a una magnet. També cal fer polítiques informatives entre els grups i classes més desfavorits per a transmetre la importància d'anar a una magnet school. Aquests grups normalment tenen més dificultats d'accedir a la informació i, per tant, menys possibilitats de tria real del tipus d'educació que volen. De vegades les dificultats són per motius lingüístics. Cal garantir que la informació arriba en la llengua del col•lectiu.
• S'ha demostrat que aquestes escoles aconsegueixen el compromís de professors i pares. Els professors estan motivats per participar en aquesta mena d'experiència que fa servir un alt nivell d'innovació. Són ells els qui han de buscar solucions imaginatives per a fer singular el centre, per a fer-lo atractiu i diferent.
• També s'ha demostrat que els pares participen més en l'educació dels fills en aquest tipus d'escola.
• Les magnet schools busquen la desegregació per qüestió de raça, per llengua o per motius socioeconòmics. S'adapten al tipus de realitat social de cada zona.
• Aquest tipus d'escoles potencien l'heterogeneïtat com a garantia d'èxit. Respecten la cultura de cada col·lectiu.
• Les magnet schools obtenen finançament estatal per al seu desenvolupament inicial, però el seu control és local. El seu cost és un 10% més alt que el de les escoles ordinàries.
• Actualment hi ha 2 milions d'alumnes a les magnet schools. L'administració Obama ha tornat a apostar per aquest tipus d'escoles, però, segons el ponent, no tant com s'esperava en principi.
Dimarts 7 de juny de 2011
Auditori del MACBA (Barcelona)
Gary Orfield és professor d’Educació, Dret, Ciències polítiques i Planificació urbanística a la Universitat d’Ucla.
Va ser cofundador i director del Projecte de drets civils, la recerca líder d’àmbit nacional sobre els drets civils i les desigualtats racials, que es va començar a la Universitat de Harvard i després s’ha traslladat a la Universitat d’Ucla.
El professor Orfield està interessat en el desenvolupament i implantació de polítiques socials que tinguin impacte en la igualtat d’oportunitats, entenent que aquesta via millora l’èxit de la societat dels Estats Units.
A més del seu vessant com a professor i investigador, Gary Orfield ha estat implicat en el desenvolupament de polítiques governamentals. També ha estat testimoni de drets civils per al Departament de Justícia dels Estats Units.
Ha obtingut diversos reconeixements, com el premi Charles Merriam de l’Associació Americana de Ciència Política (1997) i el premi de Justícia Social en l’Educació de l’Associació Americana de Recerca sobre Educació (2007).
Publicacions recents:
Historic Reversals, Accelerating Resegregation, and the Need for New Integration Strategies (amb Chungmei Lee), UCLA Civil Rights Project/Proyecto Derechos Civiles, 29 d’agost, 2007.
Lessons In Integration: Realizing the Promise of Racial Diversity in America’s Public Schools (amb E. Frankenberg), University of Virginia Press, 2007.
Charting the Future of College Affirmative Action: Legal Victories, Continuing Attacks and New Research (amb Patricia Marin, Stella Flores i Liliana Garces), UCLA Civil Rights Project/Proyecto Derechos Civiles, juliol 2007.
Expanding Opportunity in Higher Education: Leveraging Promise (amb P. Gandara i C. Horn), SUNY Press, 2006.
The End of Keyes -- Resegregation Trends and Achievement in the Denver Public Schools, Catherine L. Horn i Michal Kurlaender. Harvard Civil Rights Project, 5 d’abril, 2006.
Denver Public School: Resegregation, Latino Style, (amb Chungmei Lee), Harvard Civil Rights Project, 24 de gener, 2006.
Latino Educational Opportunity (amb C. Horn i S. Flores), New Directions for Community Colleges, 133 (2), Spring 2006.
School Resegregation: Must the South Turn Back? (amb J. Boger), University of North Carolina Press, 2005.
Higher Education and the Color Line: College Access, Racial Equity and Social Change, (amb Patricia Marin i Catherine L. Horn), Harvard Education Press, 2005.
NCLB Meets School Realities: Lessons from the Field (amb G. Sunderman i J. Kim), 2005.
Dropouts in America: Confronting the Graduation Rate Crisis, Harvard Education Press, 2004.
Debats d'Educació:
Presentació
