Com dissenyar pràctiques educatives basades en la neuroeducació?

El dijous 17 de març, a les 18.00h, va tenir lloc una nova edició dels Seminaris web de Debats d'Educació. En aquest seminari es va intentar trobar algunes claus per millorar l’aprenentatge a partir dels recursos que ens ofereixen els nous coneixements de la neurociència aplicada al camp educatiu.

La neuroeducació ens proporciona algunes orientacions sobre com han de ser les pràctiques pedagògiques basades en el funcionament del cervell. Aquests són els principals temes tractats pels ponents:

Quins són els cinc principis de la neuroeducació que tot/a educador/a hauria de saber?
David Bueno, doctor en Biologia. «El cervell és com un joc de papiroflèxia. Les característiques innates són el paper. L'educació li dóna forma. 

1. El cervell és un òrgan extraordinàriament plàstic i constantment va refent les seves connexions neuronals formant les xarxes on resideix l'aprenentatge, la nostra vida mental i les nostres aptituds. Aquestes connexions són el resultat entre el substrat biològic i l'ambient. Amb el creixement, es produeixen noves connexions. Cada persona té el seu ritme de creixement. Per tant l'aprenentatge hauria d'adaptar-se al ritme evolutiu de cada alumne.
2. Les connexions es mantenen i reforcen si són útils. El cervell entén per útil allò que el permet adaptar-se a l'entorn i a la vida social. L'aprenentatge que sigui útil es consolidarà al cervell.
3. Les emocions estan lligades directament a la supervivència. El cervell percep com a útil i necessari l'aprenentatge basat en les emocions. El plaer reforça. És l'aliat número 1 de l'aprenentatge. Per contra, l'enemic número 1 de l'educació és l'estrès crònic.
4. Aprenem per imitació. El cervell és com un gran mirall. Si volem que els nostres alumnes es motivin primer hem d'estar motivats nosaltres.
5. El cervell funciona com un tot. Els aprenentatges transversals impregnaran zones més àmplies del cervell.

Com la neurociència pot generar pràctiques educatives que promoguin la curiositat i les ganes de saber entre els infants?
Enrique Jimeno, director de l'institut Ramon Berenguer IV de Santa Coloma que ja desenvolupa pràctiques educatives basades en neuroeducació

1. Menys és més. Tenim currículums sobrecarregats i formes d'ensenyar molt enciclopèdiques. Aquests factors provoquen una pressió estressant que repercuteix negativament en els resultats. La solució passa per alliberar temps per fer activitats en què els alumnes adquireixin els coneixements amb més protagonisme i amb treball cooperatiu, fet que afavoreix la consolidació de l'aprenentatge. Per avançar en aquesta línia tot l'equip pedagògic ha de treballar conjuntament.
2. Plaer. Hem de situar el plaer, la sorpresa, la motivació, en la primera posició de la pràctica educativa.
3. Convertir als alumnes en professors.
4. L'entorn educa.
5. La pràctica educativa ha d'incorporar l'art, el contacte amb la natura i l'esport.

Exemples d'activitats de l'institut Ramon Berenguer IV: activitats amb una fundació de persones amb discapacitats psíquiques; xerrada amb una persona que explica la vida als camps de refugiats sahrauís; identificació d'aus; els alumnes de secundària donen classes de màgia a nens de primària; fer de guia per un itinerari de Barcelona; pintar un mural; ensenyar a ballar a companys, treballar la geometria en els espais interior de l'institut; analitzar les dades d'una estació meteorològica; treballar amb residències d'avis.

La neuroeducació pot ser una eina per generar climes d'aula emocionalment positius?
Marta Portero, doctora en neurociència

1. És important crear espais d'aprenentatge. L'entorn afecta l'estructura del nostre sistema nerviós i els processos mentals. Llum, temperatura, humitat o ventilació condicionen com el cervell treballa per garantir l'equilibri del nostre organisme. Si dedica menys esforç a adaptar-se a l'entorn, pot dedicar esforç a una altra cosa.
2. Cal controlar el llindar entre estimulació i estrès. De vegades amb la decoració de les aules podem afectar els processos d'atenció.
3. Fomentar la curiositat, un procés innat i clau per a l'aprenentatge. Cal un espai que pugui afavorir que les experiències siguin significatives i útils; espais que siguin flexibles, que facilitin el moviment, el joc i la relació entre iguals.
4. L'espai exterior és un espai més d'aprenentatge. Cal sortir de l'aula.

Quins elements de la neurociència hem de tenir en compte per fer servir el joc de manera natural, lliure, plaent i que realment permeti l'aprenentatge?
Anna Carballo, doctora en neurociència i una de les reponsables de l'espai Lab 0_6, un espai de ciència per a infants de 0 a 6 de la Universitat de Manresa.

1. Com és el Lab_0_6? Espai diàfan de 200m2. Aprofita llum natural. Poca decoració (per evitar un excés d'estímuls). Diferents propostes d'investigació, per àmbits temàtics i edats instal·lats de forma suggerent. Amb materials naturals i quotidians.
2. Com funciona? Els infants no necessiten que els adults els diguin què han de fer. Van a la proposta que vulguin i l'estona que vulguin. No hi ha un ordre establert. La intervenció de l'adult és molt acurada: suggereix però no dirigeix. Els infants es mouen per la curiositat i la interacció. És la forma primigènia d'aprendre en contacte amb la natura.
3. Quins principis de la neuroeducació aplica? 

• Garanteix l'interès i l'emoció dels infants i l'aprenentatge actiu. L'emoció lligada a la satisfacció i al plaer es transforma en aprenentatge.
• La llibertat d'acció fa que l'aprenentatge sigui tranquil, sense distraccions, sense estrès. Cadascú necessita el seu temps per aprendre.
• Facilita el treball en grup, la interacció social.
• Promou l'ús de funcions executives: planificar, anticipar, autoregular, flexibilitzar. Són habilitats que es produeixen al còrtex frontal, que s'està formant fins després de l'adolescència. Si es treballa des de petits, hi ha més possibilitats d'èxit posterior. 

Data del webinar

Ponents

Joan Badia

Catedràtic de llengua i literatura a l’educació secundària obligatòria. Actualment treballa a la SI Bages Sud, de Castellbell i el Vilar. Ha estat professor universitari (UAB, FUB, UOC), i amb anterioritat ha ocupat càrrecs de responsabilitat sobre innovació educativa, política universitària, formació permanent del professorat al Govern de la Generalitat. També és autor de llibres de text i manuals per aprendre llengua catalana.

David Bueno

Doctor en Biologia i professor de Genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, centrant-se en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà. Imparteix classes de diverses matèries del camp de la genètica i ha publicat més de cinquanta articles científics en revistes especialitzades. En l'àmbit de la divulgació científica, ha publicat set llibres per apropar la ciència a la ciutadania, així com diversos llibres de text. Col·labora habitualment amb diversos mitjans (El Punt Avui, Ara, La Vanguardia). El 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General».

Anna Carballo

Doctora en Nuerociències i llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Dificultats d'Aprenentatge per ITEAP, postgrau en Neuropsicologia Clínica i en Rehabilitació Cognitiva per l'ISEP. Professora de la UOC, UVic i UIC. Finalment, també és Coordinadora del Màster en Neuroeducació d'UManresa (UVic-UCC).

Enric Jimeno

Director de Institut Ramon Berenguer IV des 1988 fins la a 2004 i, de nou, des de l'any 2010. És catedràtic de Geografia i Història; ha fet estudis de didàctica de les Ciències Socials i en particular sobre l’empatia històrica; i és autor de diversos llibres de text relacionats amb aquest àmbit. Últimament ha dedicat especial atenció a estudiar i divulgar com han evolucionat les masculinitats al llarg de la història i, des de l’any 2010, està implementant al seu centre la introducció de les últimes aportacions en neurodidàctica i neuroeducació amb el recolzament de la professora Anna Forés de la Universitat de Barcelona.

Marta Portero

Doctora en Neurociències i llicenciada en Psicologia. Especialista en processos d'aprenentatge i memòria. Professora associada de la Universitat Pompeu Fabra i Consultora del grau de Psicologia de la UOC. Professora del Màster en Educació Sistèmica de la UAB. Col·laboradora en el grup de Recerca de Neurobiologia del Comportament de la UPF. Formadora en neuroeducació.

Com participar al webinar?

Documents del seminari web

#debatseducacio Tweets