Paul Howard-Jones

El professor Howard-Jones, abans de finalitzar el seu doctorat, va ser mestre i inspector educatiu, i aquesta experiència va fomentar el seu interès en aplicar la comprensió de la cognició i la neurociència per millorar l'aprenentatge dels infants.

En particular, en els darrers anys ha estat duent a terme experiments per ajudar a trobar més informació sobre com poder fomentar la creativitat a l’aula amb l’ús de noves tecnologies.

La seva recerca combina la modelització neurocomputacional d’imatges cerebrals per tal d’avaluar l’aprenentatge. Els mètodes que utilitza per aquesta modelització estan centrats en l’elaboració de jocs d’aprenentatge educatiu.

Com a membre del grup de “Neurociència i Educació” de la Royal Society del Regne Unit, va participar en l’elaboració d’un informe sobre les implicacions de la neurociència en la educació al 2011 (enllaç). Algunes de les seves conclusions van ser:

• Els resultats de l’aprenentatge no estan exclusivament determinats per l’entorn; els factors biològics també són molt importants.
• La neurociència ajuda a descobrir quins tipus d’aprenentatge són més gratificants que d’altres.
• L’aprenentatge de noves habilitats canvia el cervell i que aquests canvis es reverteixen
  quan la pràctica de l'habilitat cessa. Per aquest motiu "usar-lo o perdre'l" és un important principi per a l'aprenentatge permanent.
• L'estrès i l'adversitat, es poden construir a través de l'educació, amb efectes de per vida en la vellesa.
• Les tecnologies digitals tenen el potencial de crear més oportunitats d'aprenentatge
  dins i fora de l'aula, i durant tota la vida.