Neurociència i educació: com podem jugar, aprendre i ser més creatius?

Síntesi d'idees

Cal establir un diàleg entre neurocientífics i educadors sobretot per a trencar neuromites, unes teories que han penetrat molt entre els professors i que no tenen base científica. També cal que els educadors siguin conscients que l'entorn afecta el desenvolupament cerebral, i en el cas dels infants i joves la escola és un dels entorns principals.

La investigació sobre neurociències demostra que, tot i que hi ha unes parts del cervell que tenen més protagonisme en determinades actuacions, en realitat el cervell funciona com un tot, amb grans autopistes que interconnecten diferents punts. En cada acció intervenen diferents parts del cervell.

Trencant neuromites

• No s'ha demostrat que beure molta aigua ajudi el cervell a estar més atent. Tampoc no s'ha demostrat que si es beu poca aigua el cervell s'encongeixi. El cervell ja vetlla per l'estabilitat del cos: tenim set per a no deshidratar-nos. Sí que s'ha demostrat que l'excés d'aigua produeix manca de concentració.
• No s'ha demostrat que el sucre sigui perjudicial per al cervell. Tot el contrari: el sucre pot ajudar a estar més atent. Pot ser perjudicial per a la salut per altres motius, però no pas perquè afecti el cervell.
• La coneguda com a gimnàstica cerebral, que es basa en determinats exercicis físics, amb moviments concrets que fomenten la coordinació, no beneficia el cervell.
• Els estils d'aprenentatge que es basen en la idea que cada persona rep la informació preferentment per un dels sentits no s'ha demostrat que donin més bons resultats.
• Prendre cafeïna contínuament, contràriament al que es pensa, disminueix la capacitat cognitiva.
• Tot i que és cert que el cervell és més plàstic fins a tres anys i que en aquest període l'aprenentatge és més intensiu, també és cert que el cervell continua essent plàstic durant tota la vida i es modela constantment. A la Gran Bretanya han reduït la inversió en ensenyament superior perquè consideren que cal invertir en l'etapa educativa inicial, atès que pot aportar més retorn econòmic.

Afirmacions que sí que es basen en la neurociència

• Fer servir jocs visuals o comptar amb els dits millora l'aprenentatge de les matemàtiques. La representació visual beneficia la retenció de la informació.
• La dislèxia o la discalcúlia poden disminuir amb exercicis concrets. No és un problema que sigui irreparable.
• L'exercici aeròbic és molt beneficiós per al cervell. Millora la capacitat de pensar i d'estar atent, i afavoreix la resposta més ràpida i la capacitat executiva.
• Durant el temps de son es consolida l'aprenentatge diürn. Per això és molt important dormir bé i prou temps. Calen actuacions i canvis culturals que afectin sobretot els hàbits dels adolescents, que tendeixen a anar a dormir tard i a fer servir la tecnologia fins abans de dormir. Són dos hàbits negatius per a l'aprenentatge (s'ha demostrat que la televisió, l'ordinador, etc. abans de dormir afecten negativament el son reparador).
• L'aprenentatge espaiat (amb un temps de descans entre les estones d'aprenentatge) és més beneficiós que no pas l'aprenentatge continu.

El joc i la recompensa com a estímul cerebral

• Els jocs amb recompensa produeixen substàncies químiques al cervell que milloren la memòria i l'aprenentatge. L'emoció produeix dopamina.
• La resposta cerebral és més beneficiosa quan se sap que una acció determinada tindrà una recompensa i encara més quan aquesta recompensa és incerta (manté l'emoció durant més temps).
• Per tot això, el joc és útil per a l'aprenentatge. Actualment a la Gran Bretanya s'actua en aquesta via a 80 escoles, que afecten 10.000 nens de dotze a tretze anys.
• Quan es fa servir el joc durant l'aprenentatge, s'activa la xarxa del cervell i no s'activa «el pilot automàtic» que fa que es desconnecti l'atenció en el que passa al voltant i es pensi en un mateix.

Amb la col·laboració de: