Fundació Jaume Bofill Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pensant els reptes del futur
de l'educació a Catalunya

Esteu aquí

Seminari web

Resiliència, caràcter, perseverança i competències socioemocionals: com s’aprèn, s’ensenya i s’avalua?

 

D’uns anys ençà, en els àmbits de la psicologia i la pedagogia es parla de la necessitat d’impulsar l’aprenentatge de competències socioemocionals. Entre aquestes competències que caldria desenvolupar hi ha la resiliència. Un concepte que era usual en física i que ha passat a designar la capacitat de sobreposar-se a una situació d'agonia psíquica ocasionada per algun succés. Però, realment es pot aprendre la resiliència? com s’aprèn, s’ensenya i s’avalua la resiliència i aquestes anomenades “soft skills”?

El passat 15 de setembre, Debats d'Educació va oferir un nou seminari web sobre la resiliència a les escoles, un tema que ja s'havia tractat a la conferència de Boris Cyrulnik al debat del mes de febrer. Aquests són els principals punts exposats.

Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona

La regulació de les emocions passa primer per prendre’n consciència. Consciència emocional, de com em sento i com se sent l’altre; inclou empatia i prendre consciència del «no puc més». Tothom té dret a experimentar emocions, però hem de prevenir el comportament impulsiu; cal buscar l’equilibri entre repressió i descontrol.

Com es treballa la regulació de les emocions?
Autonomia emocional. Desenvolupar les emocions que necessitem. Gimnàstica emocional.
Competència social. Mantenir relacions apropiades amb altres persones: negociació, assertivitat, crear climes emocionals positius que afavoreixin el benestar i la convivència. Competència per a la vida i per al benestar.

Tot això no és resultat de l’atzar. Per a treballar-ho a les escoles cal formació del professorat, un model comprensiu, enfocament seqüencial, formació a les famílies, implicació del personal no docent, clima emocional.

Exemples pràctics per a la competència emocional i per a la resiliència: discutir per a reconstruir realitats, exercicis de respiració, role-playing, regulació de la ira, mindfulness, lectura emocional, escriure textos sobre experiències emocionals, indagació apreciativa, activitats artístiques, música, esport. Les emocions estètiques ens aproximen a l’amor i el benestar i ens allunyen de la ira, la por i la tristesa.

 

Jordi Grané, autor del llibre La resiliencia. Crecer desde la adversidad

Una escola excel•lent és una escola resilient. La resiliència és una virtut. Som el que fem cada dia; la virtut no és un acte, sinó un hàbit. La resiliència cal practicar-la. El contrari és la fragilitat. La burocràcia, l’estandardització fa les escoles fràgils. 

Com s’ensenya?

  • La resiliència ens diu que no hi ha un únic camí.
  • Millora contínua.
  • Art de crear.
  • Escoles de llenguatge generatiu.
  • Escoles que promouen la felicitat.
  • Escoles que focalitzen les fortaleses i no les debilitats.

Com s’ha d’afrontar el VUCA (volatilitat - incertesa - complexitat - ambigüitat)?

  • Fugir de les mentalitats rígides.
  • Treballar el desig d’aprendre, l’esforç, la perseverança i la determinació.
  • S’ha de poder fracassar.
  • Improvisació. L’escola no és una orquestra, sinó una banda de jazz.
  • Actualitzar el potencial latent, elogiar amb saviesa, deixar espai a l’error.
  • Tot el que té vida és resilient.
  • Escoles d’ànima.

 

Anna Forés, experta en resiliència i neurodidàctica.

Resiliència és transformació. L’adversitat es transforma en coses bones.
La resiliència és un dret dels infants perquè significa promoure i participar en el seu procés de vida.

Exemples de com es pot portar la resiliència a l’aula:

Com es pot implicar la comunitat

  • Guia per als docents. Junts creixem, de Núria Merino.
  • El Che. Una iniciativa de Colòmbia. És un peluix que del qual s’ha de tenir cura.
  • Llibre Seguirem vivint. Testimoni de resiliència d’Isabel Pedrosa.
  • Associació AIRE.

Com ha de ser una escola resilient
Ha de treballar les potencialitats personals i el benestar, ser generadora d’oportunitats, tenir una nova mirada, saber apreciar la bellesa en la imperfecció, potenciar la xarxa de pertinença.
 

Coral Regí, directora de l’Escola Virolai de Barcelona

L’Escola Virolai desenvolupa des del 2010 un programa per a afavorir la resiliència en els nois i noies per a afrontar les seves preocupacions, buscar la felicitat i perseguir la seguretat interior. Treballen els valors de forma socioafectiva.

Valors que ens fan forts:

  • Enfocament proper, quotidià.
  • Els problemes no es neguen, s’afronten. Es comparteixen amb tota la comunitat. Impliquen reflexió i expressió. «Si t’arriba una llimona, no has de dir que és una taronja. L’has d’esprémer, posar-li sucre i beure-te-la.»

 

Resiliència, objectiu o mitjà? Les mates milloren amb la resiliència?

  • Les pràctiques resilients ajuden a millorar la seguretat personal i a acceptar els errors; per tant, signifiquen una millora de l’aprenentatge cognitiu.
  • La resiliència és saviesa per a viure. Si es treballa la resiliència, es treballen les potencialitats dels alumnes i s’estimula en positiu.
  • Les escoles que treballen la resiliència, que són escoles de vida, incrementen les habilitats cognitives. Els resilients són els artistes de la vida.
  • La resiliència no es limita a l’educació formal, sinó que hauria d’estar present al llarg de tota la vida. 

Com s’introdueixen les pràctiques resilients a les escoles?

  • Les escoles han de ser resilients.
  • S’ha de començar perquè el professorat tingui una mirada holística.
  • No és una sobrecàrrega en el currículum. No és una assignatura més, és transversal.
  • Requereix tres fases: sensibilització (personal sensible), formació en competències i posada en marxa d’una educació planificada. Quina és la finalitat de l’educació? Només transmissió de coneixements? Formar tècnics? Hem de formar per a la vida i per a gaudir de la vida. A ser feliç se n’aprèn. 

Quin és el paper de l’Administració?

  • L’Administració ha de fer poc d’Administració, sinó que ha d’estimular i deixar que les escoles comparteixin experiències.
  • L’Administració no és conscient de quina és la finalitat de l’educació. Els currículums es preocupen de la transmissió de coneixements i dediquen molt poc temps a la construcció de la persona i del seu benestar emocional.
  • L’Administració forma ciutadans partidistes i no ciutadans que posin en dubte el sistema. Si formem en emocions i resiliències, es pot transformar el món.

Data del webinar

Dijous, Setembre 15, 2016 - 18:00

Ponents

Moderador: Ismael Peña-López

Professor de la Universitat Oberta de Catalunya, als Estudis de Dret i Ciències Polítiques, així com investigador al Internet Interdisciplinary Institute i a l'eLearn Center de la UOC. Treballa sobre l’Impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Desenvolupament. En concret, els interessos es centren en la mesura de l’evolució de les economies digitals i l’adopció personal d’allò digital (e-readiness, divisòria digital), així com l’impacte de les TIC en el Desenvolupament i les seves principals institucions, especialment en l’àmbit de les TIC i l’educació i les TIC i la democràcia.

També és Director d'innovació oberta de la Fundació Jaume Bofill. Podeu seguir el seu blog Ictology i a twitter a @ictlogist.

Rafael Bisquerra

Catedràtic d'Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona i director de màsters i postgraus en aquesta universitat: Postgrau en Educació Emocional i Benestar (PEEB), Postgrau en Intel · ligència Emocional a les Organitzacions (PIE), Postgrau en coaching en l'Entorn Laboral (CEL), Màster en Intel · ligència Emocional i Coaching en l'Entorn Laboral (MICEL), Màster en Educació Emocional i Tutoria (MEET). És fundador i primer director del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), i fundador (juntament amb altres) de la FEM (Fundació per a l'Educació Emocional). També es impulsor de les Jornades d'Educació Emocional (JEE) de la UB.

La seva línia de recerca és l'educació emocional des de mitjans dels anys noranta. Algunes de les seves publicacions són: Psicopedagogia de les emocions (Síntesi, 2009), Educació emocional i benestar (Praxi, 2000), Educació per a la ciutadania i convivència. L'enfocament de l'educació emocional (Wolters Kluwer, 2008), L'educació emocional en la pràctica (Horsori, 2010), Educació emocional. Propostes per a educadors i famílies (Desclée de Brower, 2011). Més informació: http://www.rafaelbisquerra.com/ca/ Twitter: @RafaelBisquerra

Anna Forés

Doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació i Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. La seva dedicació es centra en tot el que tingui a veure amb la humanització, a seguir creient en el gènere humà, o en fer més humana la nostra vida, i millorar l'educació. Per això resiliència, neuroeducación, etc són claus.
Presidenta de AIRE, associació d'investigació per a la resiliència. He estat delegada del rector per a les relacions Universitat-Societat de la Facultat d'Educació.
He estat vicedegana de doctorat de la Facultat de Pedagogia de la UB i coordinadora de la universitat de l'experiència "Educació i Societat". Professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, on he estat secretària acadèmica. Durant setze anys vaig ser professora de la Universitat Ramon Llull, en educació i treball social, a més d'exercir càrrecs de gestió i direcció. També he estat consultora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Membre del grup de recerca consolidat GR-EMA (entorns i materials per a l'aprenentatge) de l'ICE de la UB, i del grup consolidat d'Innovació INDAGA'T Grup d'Innovació Docent per afavorir la Indagació, he estat també codirectora de la revista REIRE (revista d'innovació i investigació educativa), i en la actualitat del Consell de redacció de Quaderns d'Educació Social i responsable de les publicacions a la secció universitat, de l'ICE de la UB.

Entre els seus llibres destaquen entre d'altres: Neuromitos en la educación; E-mociones: comunicar y educar a través de la red; La Resiliencia. Crecer desde la adversidad; La asertividad. Para gente extraordinaria; La Neurodidáctica. Aprender desde, en y para la vida. Més informació: https://annafores.wordpress.com/ Twitter: @Aforesm

Jordi Grané

Llicenciat en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, magíster en Sociologia i magíster en Gestió Pública. Codirector del Màster en gestió integral de conflictes i promoció de la convivència a EPSI-Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Cap de Gabinet de la regidoria de Familia, Infancia, Usos del Temps i Discapacitats en Ajuntament de Barcelona. Autor del llibre "La resiliencia. Crecer desde la adversidad" (Plataforma ed.)

Facilitador experimentat, és especialista en disseny i implementació d'intervencions sobre gestió de conflictes, generació de consens, promoció de la convivència, resiliència, accions generatives i apreciatives. També és expert en l'aplicació de tecnologia social d'última generació: els Diàlegs Apreciatius, el Word Cafè, la Tecnologia de l'Espai Obert... Twitter: @jordigrane

Coral Regí
Directora de l'Escola Virolai i Biòloga de formació i educadora per vocació. Membre del comitè científic del projecte Educació Demà. Tal com descriu a Les 3 coses que he après: "Com a part fonamental del model educatiu cal reforçar l’educació dels valors que necessitem per afrontar els moments actuals d’incertesa. Cal reforçar d’una manera vivencial, aplicada al dia a dia de les escoles: la creativitat, la resiliència, l’empatia, la perseverança, l’esperança en el futur per fer joves resistents, amb capacitat d’adaptar-se, d’emprendre, de donar respostes noves, de tornar a començar, amb el desig d’anar més enllà. Amb capacitat d’observar el seu mon com un camp ple d’oportunitats".
 

L’Escola Virolai és un centre concertat situat molt a prop del parc Güell, entre els districtes de Gràcia i d’Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Va ser fundada l’any 1959, com una alternativa al tipus d’ensenyament de l’època, que oferia un projecte singular i innovador que possibilités l’ensenyament en català i la coeducació. Actualment, és un centre de doble línia des del primer cicle d’educació infantil fins al batxillerat. El projecte de l'escola es basa en uns pilars bàsics que defineixen i singularitzen el seu tarannà educatiu des de la fundació de Virolai. Un projecte amb una filosofia de l’educació al més universal possible perquè estigui obert a les diferents concepcions de la vida. Amb tot això, Virolai ha estat i és una escola viva, conscient que la societat en la qual ens trobem està subjecta a uns canvis continuats. Per això, evoluciona també constantment en els mitjans i en la manera de transmetre aquests valors i aquests objectius, per tal d’adaptar-se a la realitat de cada moment, i ajudar els seus alumnes a ser persones íntegres, homes i dones del seu temps. Twitter: @coralregi

Com participar al webinar?

  • Poseu en marxa el vídeo clicant-hi a sobre o prement la tecla "play".
  • Feu els vostres comentaris publicant directament a Twitter amb el hashtag #debatseducacio
  • Si no teniu Twitter o no el voleu fer servir, també podeu fer comentaris directament a aquesta pàgina. Una aplicació us demanarà una identificació mínima.

Documents del seminari web

Vídeos

  • Conferència "Menys MBAs i més resiliència" a càrrec de Jordi Grané

  • La resiliencia -- generando posibilidades: Anna Forés at TEDxCastellón

Documents i presentacions

Alguns drets reservatsEls textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). No poder ús comercial ni obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca