Com construir centres educatius resilients per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat? | Boris Cyrulnik | Debats d'Educació
Fundació Jaume Bofill Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pensant els reptes del futur
de l'educació a Catalunya

Com construir centres educatius resilients per afavorir l’aprenentatge de tot l’alumnat?


Sobre el ponent

Boris Cyrulnik

18/02/16 - 18.30 h

Psiquiatre i psicoanalista francès, conegut com pare del terme “resiliència”.

Àudio en francès
Àudio en català

SÍNTESI D'IDEES

Què és la resiliència?

La neurociència ha demostrat que després de patir una situació que ens ha provocat una agonia psíquica el cervell queda desorganitzat i no funciona bé, les connexions normals es trenquen i no es poden entendre correctament les informacions.

La resiliència és la capacitat de sobreposar-se a una situació d'agonia psíquica ocasionada per algun esdeveniment. Tot i que l'efecte sempre es mantindrà, el cervell tornarà a funcionar amb normalitat i la persona podrà iniciar una nova etapa sense que el trauma li causi un bloqueig que no pot superar.

Com es desenvolupen les habilitats per a la resiliència?

  • La protecció es comença a desenvolupar des dels primers moments de vida. L'acompanyament i l'afectivitat dels pares són molt importants, donen seguretat i capacitat per a superar moments difícils. Per contra, els nens abandonats o que pateixen violència física o psíquica a casa, o d'entorns precaris, seran més vulnerables i tindran molta dificultat per a superar traumes si no s'apliquen mètodes per a fomentar la resiliència.

Experiències amb nens romanesos abandonats pels seus pares van demostrar que tenien el cervell afectat i que la relació amb l'adult era de por perquè no havien desenvolupat aquesta xarxa de protecció.

Per contra, els països nòrdics potencien que els pares puguin tenir cura dels seus fills sense haver-los de portar a l'escola des de molt petits, per fomentar la relació entre pares i fills. Aquests nens tenen molta confiança i obtenen molt bons resultats a l'escola.

  • Per a superar els traumes cal donar sentit a allò que ha passat i transformar la ferida en diàleg, en art, en alguna cosa positiva. L'expressió artística, per exemple, permet expressar el trauma.
  • Cal evitar l'aïllament. La persona s'ha de sentir acompanyada i saber que té algú que li té afecció i amb qui pot compartir el problema. De vegades no cal parlar, només la proximitat i l'actitud amable de l'altra persona ajuden a superar els traumes. Les emocions tenen un paper preverbal fonamental.
  • Cal evitar estereotips que culpen les persones dels seus propis traumes. Per exemple, «el fill d'un maltractador serà també maltractador»; «les dones que són violades s'ho han buscat elles per la seva actitud provocativa». La persona que se sent culpable no superarà mai el trauma.

 

Qui ha de fomentar la resiliència? Com ha de fer-ho?

  • Cal formar professionals de l'afecció. Educadors que sàpiguen com transmetre seguretat i acompanyament davant dels problemes.
  • L'escola ha de fomentar la resiliència. Hi ha nens amb problemes familiars greus que tenen l'escola com l'únic espai de comprensió, on se senten segurs i fan coses interessants. Són capaços de superar els seus traumes i tenir bons resultats acadèmics. Però no sempre és així i l'escola manté les desigualtats o, com als països asiàtics, l'escola tiranitza els alumnes.
  • L'escola ha de ser alguna cosa més que una forma d'instruir, ha d'educar i per a fer-ho ha de fomentar les activitats que permeten que els nois fabriquin plaer i comparteixin experiències: activitats artístiques, esports, cuina.
  • Són necessàries polítiques que fomentin la resiliència a les escoles i a les famílies. Per exemple, que permetin que els pares puguin tenir cura dels fills.

Un exemple de polítiques en pro de la resiliència. A Rio de Janeiro abans s'enviava la policia contra els joves de les faveles que s'enorgullien de confrontacions amb les forces de l'ordre. Ara envien educadors, artistes i esportistes amb qui poden compartir experiències. Molts nois han tornat a l'escola i han deixat de lluitar contra la policia.

Aquesta sessió Debat d’Educació ha estat organitzada amb el suport de GEDISA (www.gedisa.com) i l’Institut Francès de Barcelona (www.institutfrancais.es/barcelona).


Amb la col·laboració de:

 

 


Com pots seguir els
Debats d’Educació

Subscriu-te al butlletí
Tota la informació dels propers debats
En quina llengua vol rebre el butlletí?

Alguns drets reservatsEls textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). No poder ús comercial ni obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca