Construir una escola per la generació de nadius digitals. Com crear entorns d’aprenentatge motivadors?

Tot indica que estudiants d’arreu del món mostren un alt nivell de desafecció envers l’escola. Al final de l’ensenyament primari, senten gran escepticisme en relació amb l’escola i manca d’implicació emocional i cognitiva. Se senten cansats, alienats i no veuen el sentit d’estudiar. Espanya és un dels països d’Europa i de l’OCDE amb un índex més elevat de ni-nis (joves que ni treballen ni estudien) d’entre 18 i 22 anys: un 22,8%.

Com combatre aquests símptomes i generar un model educatiu que s’adeqüi als interessos i motivacions dels joves és un repte en què queda molt de camí per fer però en el qual molts ja treballen.

En aquest seminari en línia s’han exposat algunes experiències directes de professors i alumnes que han participat en reptes de creativitat i innovació proposats des de fora de l’escola i que han generat un alt grau d’implicació en els alumnes.

Síntesi d'idees

Bet Alsina,

cap de TAC i de Projectes i professora de Tecnologia de l’institut Vilatzara de Vilassar de Mar (@BetAlsina)

«Aprenc perquè vull.»

L’Institut Vilatzara és un centre on la cultura de les TIC està molt arrelada. A més, aquest centre motiva els alumnes a participar en programes i iniciatives de treball col·laboratiu i connectats amb la realitat exterior.

Un exemple ha estat la participació en l’Audi Creative Challenge, un programa en què els joves havien de marcar-se reptes per a millorar alguns aspectes de la realitat immediata. Un equip d’alumnes de batxillerat del centre ha aconseguit ser finalista en el programa d’enguany.

Per què és interessant aquesta experiència per als alumnes?

Bet Alsina. El nadius digitals volen un aprenentatge connectat amb la realitat, que sigui operatiu i que sigui entre iguals. Els mètodes tradicionals no arriben a aquests alumnes, mentre que la participació en certàmens i activitats educatives centrats en reptes i problemes sí ho que fan.

«L’aprenentatge amb passió no s’oblida.»
«Quan hi ha interès tot és més fàcil.»

Oriol Berlinches i Palmira Piqué, alumnes de primer de batxillerat que han participat a l’Audi Creativity Challenge.

Les idees i el projecte que vam iniciar a les aules s’han pogut portar a la realitat. Un dels aspectes que més destaquem és el treball en grup. Al principi no va ser fàcil, no érem capaços de posar-nos d’acord. Però vam aprendre’n amb la pràctica.

Antonio Pinto

Catedràtic de Tecnologia a l’institut Príncep de Girona de Barcelona, que va participar en el programa d’Estudiants del MIT a les aules catalanes. Concretament Kevin Ng, estudiant de l’últim curs d’Enginyeria Elèctrica i Ciències de la Computació del MIT, hi ha ensenyat tecnologia i programació.

«Treballant junts ho aconseguirem.»

Un dels aspectes destacats de les classes amb el Kevin va ser la comunicació en anglès. Els alumnes van poder practicar aquesta llengua, que fa molts anys que aprenen però que habitualment no fan servir. Van poder comprovar que podien comunicar-se en anglès i aprendre coneixements tècnics en aquesta llengua.

També vam comprovar la gran capacitat pedagògica i de transmetre coneixement del Kevin, que és un alumne, com ells. Fins i tot alumnes de cursos inferiors van demanar si podien fer classe amb ell. Per exemple, va ensenyar Scratch a segon d’ESO i hi va haver alumnes que li van demanar el seu WhatsApp per a poder fer-li preguntes concretes.
«Els alumnes van mostrar un gran interès per les coses que explicava.»

Montserrat Jiménez

Docent de l’escola Vedruna de Ripoll. Actualment forma part de l’equip d’Innovació-TAC. (@montserratjimvi)

«Imagina, crea i comparteix.»

Els alumnes de quart de primària van participar en el YOMO, The Youth Mobile Festival, que vol inspirar milers de joves i ajudar-los a conèixer millor les carreres professionals dels sectors STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) dins del Mobile Wold Congress. Els alumnes de l’escola Vedruna van fer demostracions pràctiques dels seus treballs de tecnologia a l’escola a nois i noies adolescents, més gran que ells.

A l’escola Vedruna la tecnologia i la innovació tenen un pes important. Un dels motius és que el cinquanta-cinc per cent de l’oferta de feines està relacionada amb els àmbits STEAM. Es treballa per a trencar la fractura entre el que s’ensenya a l’escola i la societat.

Què aporta aquest tipus d’iniciatives?

• Es relaciona la ciència amb la vida quotidiana.
• S’incorpora la tecnologia com a eina.
• Es treballa sobre fets i experiències reals.
• Els alumnes són protagonistes: busquen els reptes i aporten les solucions. Passen de ser usuaris a ser creadors.
• Les experiències transcendeixen l’aula.
• Tot plegat dona sentit al que es fa. S’aprèn fent, ensenyant i treballant en equip. Hard fun: esforç per a gaudir del que se’n deriva.

Quins són els reptes per a poder implantar aquest tipus d’iniciatives?

Bet Alsina. Que hi hagi flexibilitat a l’aula i que també es pugui treballar fora de l’aula.

Oriol Berlinches i Palmira Piqué. Aprendre a treballar en grup dins i fora de l’aula i que cada membre del grup pugui aportar els seus coneixements en àmbits diversos.

Antonio Pinto. Donar facilitats als alumnes perquè desenvolupin les seves iniciatives i la seva creativitat.

Montse Jiménez. El primer pas és flexibilitzar-ho tot: el currículum, els equips de docents, els rols dins de l’aula, les eines (no només els llibres: quins dispositius farem servir?). En segon lloc, fem l’aprenentatge vivencial, hem de donar espai a l’error. Plantejar-nos què passa amb la transmissió de coneixement. No podem saber-ho tot. Millor incentivar les competències dels alumnes, acompanyar-los. Si els apoderem, millorem la seva implicació.

Quina és la solució per a superar els entrebancs que apareixen?

Bet. La il·lusió i les ganes.

Antoni. Donar suport als alumnes, buscar els seus interessos i facilitar la creativitat. Implicar el centre en el treball per projectes.

Montse. El treball en equip. Com que no ho sabem tot, necessitem compartimentar i crear les condicions idònies a l’aula. Treballar sota els principis orgànics: si crees les condicions apropiades, la planta creix. Però el més important és que darrere hi ha d’haver un projecte de centre, no pot ser una acció aïllada d’un professor. I cal crear la figura d’un cap de projectes que cerqui i coordini les iniciatives.

Oriol Berlinches. Treballar bé la idea, un bon grup i la il·lusió.
 

Data del webinar

Ponents

Bet Alsina

Cap de TAC i de Projectes i professora de Tecnologia (@BetAlsina). Institut Vilatzara de Vilassar de Mar.

Antonio Pinto

Llicenciat en Químiques i doctor en Ciències.  Actualment porta 32 anys de docència en instituts amb les especialitats de Física i Química i Tecnologia. És catedràtic de Tecnología a l’Institut Príncep de Girona de Barcelona, un dels centres que ha participat en aquesta iniciativa. Gran aficionat als concursos de robots i programació.

Montse Jiménez

llicenciada en filologia anglogermànica, docent de l’Escola Vedruna de Ripoll, experta del programa MSchools de la Mobile World Capital Barcelona. Actualment forma part de l'equip d'innovació-TAC de Vedruna Catalunya Educació. Interessada en nous models pedagògics i 'ús de les tecnologies com a mitjà per a impulsar el canvi (@montserratjimvi).

Com participar al webinar?

Documents del seminari web

#debatseducacio Tweets