Com construïm una comunitat educativa implicada? Com combatem la desafecció escolar?

Síntesi d'idees

El problema de la desafecció per l'educació que tenen molts alumnes preocupa arreu del món, tant a països amb bons resultats acadèmics com a països amb resultats més negatius. És un senyal d'alerta que hi ha alguna cosa en els sistemes educatius que no funciona.

La desafecció s'entén com la falta d'implicació i compromís dels alumnes en l'educació. No és una qüestió que afecti només els alumnes amb més mals resultats. Un estudi canadenc arriba a la conclusió que hi ha més implicació dels alumnes en les primeres etapes educatives i molta menys en l'educació secundària.

Cal distingir implicació en l'escola d'implicació en l'educació.

• La implicació en l'escola es mesura amb qüestions com l'assistència, l'atenció que es presta, el comportament o els resultats.
• La implicació en l'educació es mesura amb qüestions com l'entusiasme i l'energia per a aprendre o la presa de responsabilitat en l'educació.

Un estudi de la Universitat de Bristol determinava que per a aconseguir més implicació en l'educació aquesta ha de complir una sèrie de funcions:

• L'aprenentatge ha d'anar més enllà de l'escola; ha d'abastar les activitats quotidianes.
• S'ha de voler compartir amb els companys.
• S'ha de basar en experiències memorables.
• Ha de ser rellevant; ha de connectar amb la vida i no amb l'examen següent i prou.

Hi ha exemples que demostren que aquesta educació significativa que implica l'alumne no es dóna:

• A Finlàndia un estudi sobre 15.000 alumnes de 13 a 15 anys determinava que un 30% no se sentia implicat.
• A Corea del Sud, amb un alt índex d'atur, hi ha molts joves que deixen els estudis perquè opinen que l'educació no té connexió amb el seu futur.
• En una entrevista, el responsable de Recursos Humans de Google afirmava que un 40% dels contractats no eren llicenciats perquè valorava més el perfil que el candidat donava en les entrevistes.

L'educació que s'ofereix no sempre prepara per a les necessitats de la vida en el segle xxi. Ara calen aprenents apassionats que aprenguin durant tota la vida. La tecnologia posa a l'abast de la gent moltes eines educatives que abans eren impensables. Això no significa que no es necessitin les escoles, però sí que han de canviar; no han de millorar, sinó que s'han de transformar.

Per a aconseguir més implicació cal que els alumnes estiguin més motivats. Un estudi de l'ONG Innovation Unit determinava tres elements que són bàsics per a motivar:

• Compromís. Els alumnes han d'estar compromesos en els canvis. Se'ls ha de donar veu perquè opinin sobre l'educació que volen.
• Lideratge. Han de ser al capdavant en la direcció dels canvis
• Implicació. S'han d'implicar en el desenvolupament dels processos de canvi.

L'estudi Learning Frontiers, elaborat a Austràlia, vol aconseguir crear aprenents amb èxit que confiïn en ells mateixos i ciutadans actius. Per aquest motiu els autors han analitzat diversos estudis i experiències per a trobar la clau de la motivació i saber què apassiona els estudiants. Els quatre principis bàsics a què han arribat són aquests:

• L'aprenentatge ha de significar co-crear, tant per part dels alumnes com dels professors.
• Ha de ser un aprenentatge connectat amb l'entorn.
• Ha de ser un aprenentatge personal. Cada persona té unes necessitats i unes característiques que l'aprenentatge ha de respectar.
• Ha de ser integrador.

Un exemple de bones pràctiques en aquest sentit és la High Tech High de san Diego:

• Exigeix una alta qualitat de les pràctiques dels estudiants. La motivació i l'emoció augmenten si els reptes són grans.
• Hi ha integració dels estudiants.
• Professorat i ensenyament són interdisciplinaris.
• Els professors són dissenyadors d'entorns d'aprenentatge.