Dilemes polítics i docents de l'ús de les TIC a l'aula. El cas dels Estats Units

Idea principal

Des dels anys 80, als Estats Units, els governs han invertit milers de dòlars en introduir les TIC a les aules. S'ha passat d'un ordinador per cada 124 alumnes al 1983, a 4 ordinadors per alumnes, al 2006.

Tot i això, els estudi arriben a dues conclusions sorprenents, per a Larry Cuban:

1. Que la introducció de les TIC no ha suposat una millora substancial en els resultats escolars i tampoc un canvi en la forma d'ensenyar dels professors.

2. Que els professors fan servir les eines tecnològiques a casa, per documentar-se, per obtenir informació, per descarregar vídeos que després puguin utilitzar, per comunicar-se a través del correu electrònica, però que fan servir aquestes eines molt menys a l'aula.

Les qüestions que condicionen el sistema escolar a Estats Units

El sistema educatiu està marcat pel que Cuban considera l'ADN de les escoles, que ve determinat per:

• El fet que són els contribuents els que paguen impostos perquè l'escola pública sigui possible i per tant volen resultats.

• Sempre s'ha buscat en l'educació el motor de canvi d'altres qüestions econòmiques, polítiques o socials. Hi ha hagut diferents moviments socials que han impulsat reformes en educació. És el cas dels moviments progressistes de finals del segle XIX contra la corrupció política i per solucionar els problemes de la immigració. O, en els anys 50, els moviments pels drets humans i contra la segregació racial també van impulsar canvis en l'educació. A partit dels 70, la idea és que l'educació ha d'ajudar el país a ser fort fora de les seves fronteres, a ser competitius, i això determina un tipus d'educació on el currículum i els resultats són prioritaris.

• Les elits polítiques legislen des de dalt, sense tenir en compte la realitat de la pràctica educativa. Els canvis legislatius costa molt que després s'implantin a les escoles perquè el professor té independència per fer la classe com vulgui.

• La distribució de l'escola per edats.

Per què no es fan servir les potencialitat de les TIC als Estats Units, segons Cuban.

• Ensenyar i aprendre són fenòmens imprevisibles, condicionats per molts factors externs (condicionants socials, interessos de cada alumnes) i interns (tipus d'activitat que es desenvolupa, per exemple). Davant d'aquesta complexitat, els estudis que es realitzen per saber l'efecte de la introducció de les TIC a les aules fan servir metodologies que no reflecteixen aquesta complexitat. Una recerca més acurada resulta molt més cara.

• L'escola, per als pares, té una funció aprenentatge, no només de continguts, sinó també de valors. S'espera que els alumnes es socialitzin, que aprenguin valors morals, que tinguin esperit crític. Tots aquestes qüestions no es poden assolir a través de les TIC, sinó que és clau la figura del professor.

• Existeix la por del futur social. Pares i l'elit política pressionen perquè es mantingui un currículum ampli i rígid perquè consideren que només així els alumnes aconseguiran l'èxit i faran el país competitiu. Al professor li queda poc marge de maniobra si vol assolir els resultats que se li demanen, s'ha de cenyir a classes de 45 minuts i a més té molts alumnes diferents (diferents grups classe).

• Només un 40% dels professors són usuaris habituals de les TIC a les aules. Molts d'ells les utilitzen per desenvolupar un ensenyament tradicional. N'hi ha molt pocs que utilitzin aquestes eines de forma més creativa i per donar-li un valor afegit a l'aprenentatge.

• Els investigadors consideren que el professor viu en l'etern dilema entre el seu rol acadèmic (com a transmissor de continguts) i el rol emocional (conèixer cada alumne, saber que l'interessa, etc). Uns defensen el rol acadèmic, ja que han de jutjar de forma objectiva els coneixements dels alumnes, i per tant no pot haver-hi vincles emocionals. Altres consideren que els alumnes aprenen més si existeix un vincle emocional amb ells. Per a Cuban cal trobar l'equilibri i les TIC hi poden col·laborar.

• Als Estats Units, les classes tradicionals, on el professor explica i els alumnes escolten en silenci són les que estan ben valorades. L'ús de les TIC proporciona un altra forma d'organitzar l'aula i de treballar a ella: en grups, amb més participació, amb més diàleg entre els alumnes i tot això no està ben vist moltes vegades pels directors dels centres.

• Les TIC fan que els alumnes tinguin un accés ràpid i fàcil a la informació. De vegades, tenen més informació fins i tot que els professors, perquè els estudiants solen ser més hàbils en la pràctica de les tecnologies que els professors. Aquest fet pot afeblir l'autoritat del professor clàssic.

• Les TIC faciliten que a l'escola canviï la centralitat del professor per la de l'alumne. En aquest model, els professors poden orientar, facilitar l'accés a la informació, però no són el centre de l'educació. Però no tothom pot o vol aquest tipus d'educació.

Conclusions

Un canvi en el sistema educatiu als Estats Units que faci servir les TIC per introduir un altre tipus d'ensenyament que realment aprofiti totes les seves potencialitats es difícil i lent. Tots els canvis tecnològics han estat lents. Però qualsevol reforma educativa només s'aconsegueix si té el recolzament social, com ha passat en altres moments de la història del país. Legislar no és suficient, perquè l'ADN de les escoles fa difícil qualsevol canvi. I en aquests moments la societat el que recolza és un tipus d'educació conservadora basada en els resultats competitius.