Resoldre problemes: com s’ensenya i com s’aprèn?

L'11 d'octubre, Debats d'Educació va organitzar un nou seminari en línia per a aprofundir en experiències educatives basades en la resolució de problemes, a partir de la conferència del professor Charles Leadbeater. El seminari va aportar exemples de diferents professionals del món de l'educació sobre com es passa de seguir instruccions a aprendre a partir de reptes, plantejant problemes i convidant i acompanyant els alumnes en la resolució que en fan. Aquestes són les idees més importants que es van exposar.

Síntesi d'idees

Monika Horch. "Deixem que els alumnes siguin problems solvers i problem finders (que trobin els problemes i que els resolguin)»

El propòsit de l'educació és aprendre a resoldre problemes. És un procés i es pot aprendre.

Quina metodologia se segueix a l'escola Montserrat?

• Seguim un procés de recerca en acció i després combinació de metodologies.
• Necessitem que l'aprenentatge sigui profund i autèntic, analitzant situacions reals i amb rigor acadèmic. Els alumnes han de poder aplicar el que aprenen mitjançant la recerca activa.
• Es fan servir metodologies basades en el pensament creatiu, el treball col·laboratiu, l'aprenentatge connectat, la ludificació i l'aprenentatge experiencial.
• Són els mateixos alumnes els que defineixen el problema. Així mateix, és important no solament la resolució del problema sinó també tot el procés.
• Durant el procés hi ha diferents fases: recerca individual, treball cooperatiu, activitats cognitives i de destresa de pensament, conferència, prototip.
• L'avaluació ha de ser clara. Hi ha d'haver feed-back constant amb els alumnes perquè sàpiguen com evolucionen.
  
  

Algunes accions concretes

• Tallers, accions d'emprenedoria social, hort, programes d'aprenentatge i servei, actuacions (performances).
• Es treballa interdisciplinàriament.
• Els professors elaboren plantilles on es descriuen les habilitats i competències socials que es treballen, com s'avalua o com es personalitza segons l'alumne.

Xavier Badenas. «Hem de desconstruir els professors i convertir-los en guies»

• Els professors han de plantejar reptes als alumnes perquè d'aquesta manera s'estimula l'aprenentatge.
• La clau és despertar la curiositat de l'alumne. Els reptes que es proposen han de tenir una base social i ser actuals.
• L'alumne és el protagonista de l'aprenentatge. El paper del professor ha de ser monitorar els alumnes i transmetre'ls confiança. Per contra, no ha de penalitzar l'error.
• L'alumne ha de treballar el pensament crític i el pensament creatiu.
• Cal treballar les emocions com ara la curiositat, l'empatia, la confiança en ells mateixos, la seguretat.
  
  

Un exemple pràctic
Plataforma de problemes matemàtics en línia. Els mateixos alumnes proposaven problemes i els resolien entre tots. Els problemes servien per a altres alumnes. L'avaluació es feia del procés de creació dels problemes.

Noa Padín. «Animeu-vos a no tenir por! A ser molt creatius!»

Per què és necessari un canvi de mirada?
«Som a l'era del coneixement i la informació. Els professors sabem molt menys que la Viquipèdia. També sabem per la neurociència que aprenem per emocions. No ens podem amagar en el currículum per a dir que no podem fer canvis en la manera d'ensenyar. Hem de canviar la mirada. Ja no ens calen les tarimes. El professors no som els protagonistes. El centre són els infants. Què senten? Com s'expressen? No es tracta d'observar i reproduir, sinó d'un aprenentatge social.»

L'exemple de l'Escola Encants
Es treballa en tres grups d'edat i cada grup fa una circulació lliure pels racons d'aprenentatge.
Durant la feina van anotant les investigacions i les troballes que fan en els diferents racons.
Els grans tenen una planificació personal i en els seus espais disposen de caixes de recerca.
Se'ls plantegen preguntes obertes per a provocar-los les ganes d'investigar i de cercar.
La base del treball en tots els racons és manipular, experimentar, investigar, errar, discutir.

Alguns factors importants

• Cal fomentar el treball cooperatiu.
• Cal qüestionar el món.
• S'han de poder exterioritzar els sentiments.
• Es necessita temps.
• L'espai també és important. Els infants se l'han de fer seu.
• Cal fer servir l'experimentació.

Jordi Domènech. «Cal fer més potent el sentit comú dels alumnes»

• L'aprenentatge s'ha de fer en un context.
• L'aprenentatge ha de ser interdisciplinari. Què pot fer cada matèria per a resoldre un determinat problema?
  
  

Exemples pràctics

• Fem un treball interdisciplinari trimestral.
• Que cada professor faci més d'una matèria amb els alumnes. Passes més hores amb els alumnes. Més vinculació amb el projecte.
• No donem el problema seqüenciat als alumnes. Ells han de definir junts quin és el problema i com s'ha d'afrontar. Perquè a la vida els problemes són així.
• Afrontem els problemes també des del vessant ètic.
• En algun moment haurem de muntar debats a l'aula, o que els alumnes facin assajos, o que s'impliquin en qüestions de barri.

Data del webinar

Ponents

Neus Lorenzo

Inspectora d'Educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i cofundadora de la Transformation Society, entitat especialitzada en formació, comunicació i anàlisis de realitats complexes. Ha treballat com a assessora de formació en el Consell d'Europa per als cursos de Pestalozzi, com a assessor de la Fundació Anna Lindh a Amman (Jordània) i Alexandria (Egipte) i a la Fundació Telefónica. També ha representat a les autonomies espanyoles davant la Comissió d'Educació del Parlament Europeu.

És autora de material educatiu i les seves àrees d'especialització inclouen la comunicació, l'aprenentatge d'idiomes, aprenentatge digital, TIC, xarxes d'organització, avaluació educativa... entre d'altres. Actualment col·labora  amb la Fundació Jaume Bofill i diverses universitats catalanes. Twitter: @NewsNeus

Xavier Badenes

És llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i compta amb un màster de Desenvolupament Econòmic i Relacions Internacionals realitzat al CIDOB.  Ha treballat de tècnic de projectes en l'àmbit de les ONGD's i en el gabinet tècnic del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

 

En l'àmbit educatiu (després d'haver passat per l'educació no formal) exerceix des de fa 5 anys de professor d'economia a les Dominiques de l'Ensenyament de Barcelona. El 2014 va realitzar el postgrau de Direcció de Centres Educatius de la UDG. Interessat en metodologies innovadores i la participació de la comunitat educativa als centres. Twitter: @xbadenes

Jordi Domènech

Doctor en Biologia i Llicenciat en Humanitats, incorporat a la docència a secundària (especialitat Biologi ai Geologia) després de dedicar uns anys a la recerca bàsica en genètica molecular i química inorgànica. Actualment professor a l'Institut de Granollers, és també formador al servei d' Immersió i Acollida Lingüística del Departament d'Ensenyament, professor associat al Departament de Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup LIEC LIEC (UAB). Coordina el Projecte C3 d'ensenyament competencial de les ciències i el projecte IndComp d'avaluació interdisciplinar per competències.

Autor del blog sobre ensenyament de les ciències Pupitrelàndia https://blogcienciesnaturals.wordpress.com/, ha publicat diversos articles en revistes de didàctica general i de les ciències. Els seus interessos giren al voltant de l'avaluació, el treball per projectes, i el desenvolupament de la competència científica. https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/ Twitter: @jdomenechca

Monika Horch

Llicenciada en Filologia Anglo-Germànica i Ciències Empresarials. Graduada en el Leading Schools Program a la High Tech High Graduate School of Education, San Diego; ha participat en els cursos dels Instituts del Potencial del Desarrollo Humano a Philadelphia, a Reggio Emilia en Italia, en el Project Zero a Harvard, en la Key Learning Community a Indianapolis i en el National Center for Teaching Thinking (Newton Centre, Univ. de Massachusetts).

També ha participat en congresos internacionals i formació de professors. Ha escrit articles en revistes educatives i és coautora dels llibres“Una experiencia a compartir. Las Inteligencias Múltiples en el Colegio Montserrat”, “Aprendizaje Inteligente” i “Aprender hoy y liderar mañana”. És Secretària General de les Misioneres Filles de la Sagrada Familia de Natzaret. Twitter: @mmonika2025

Noa Padín

Mestra de Primària i d’Infantil. L’educació és la meva  professió però sobretot la meva vocació.  Actualment mare i cap d’estudis de l’escola dels Encants.

Crec  en l’aprenentatge al llarg de la vida i per mi  educar és dotar els infants de la llum necessària per poder caminar i fins i tot millorar el món que ens envolta. Cada infant brillarà  amb la intensitat que necessiti; però  intentaré que cap llum s’apagui pel camí. Vídeo: Els ambients d'aprenentatge a l'escola d'Els Encants.

Twitter: @Noa060777

 

Com participar al webinar?

Documents del seminari web

#debatseducacio Tweets