L’estat de l’educació a Catalunya. Prioritats i propostes després de la LEC

Principals conclusions que s’extreuen de l’estudi L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2008

• A la dècada del 2000 hi ha hagut un avançament en el disseny d’un model educatiu propi de Catalunya (sense arribar a tenir un model totalment diferenciat de l’espanyol, com sí que passa en altres països com Bèlgica, Canadà o Alemanya, on conviuen diferents tipus de models educatius).

• L’educació ha adquirit un lloc més central en el debat polític i social i té més presència en els mitjans de comunicació.

• Es mantenen, en general, els mateixos problemes que ja s’havien detectat en l’anterior anuari (2006): resultats baixos al final de primària i secundària; altes taxes de repetició; baixes taxes de graduació (aquestes dades són fins i tot pitjors que en alguns altres punts d’Espanya); diferència de resultats segons la classe social, entre els immigrants i també entre l’escola pública i la concertada.

• Hi ha desafecció dels docents envers l’Administració educativa i la societat.

• Continua sense resoldre’s el repte de la immigració a Catalunya. No es té clar què significa que aquest col•lectiu s’integri en el sistema. A més, hi ha el problema afegit que és un col•lectiu que en general obté pitjors resultats a l’escola.

Quin camí caldria seguir per a superar els problemes existents?

• Cal que la política educativa tingui una visió global de sistema. Per exemple, els problemes de secundària no només es resolen amb mesures en secundària.

• El tempo polític (marcat per les eleccions cada quatre anys) no és el tempopedagògic.

• Les mesures educatives necessiten temps per a aplicar-se i obtenir resultats.

• Es necessita consens en la presa de decisions: val més avançar a poc a poc però d’una forma consensuada.

• Cal tenir estabilitat i continuïtat en el projecte i coherència en la presa de decisions.

• La presa de decisions s’ha de basar en l’experiència i en la recerca. «En aquest país, en matèria d’educació, anem inventant cada dia. En altres àmbits això no passa», afirma Ferran Ferrer.

Algunes qüestions sobre la LEC i sobre com caldria aplicar-la

• Els decrets llei per a desplegar la LEC han de ser coherents amb aquesta llei. Si la llei està basada en un pacte per l’educació, els decrets llei han de reflectir aquest consens.

• La LEC manifesta una tendència excessiva a fer normes de la norma. És la llei d’educació més extensa que s’ha aplicat a Catalunya. «Sembla com si no es confiés en els actors que l’han de posar en pràctica i que s’hagi legislat perquè no puguin sortir del marc legislatiu. És contradictori que una llei que vol augmentar l’autonomia sigui alhora tan normativa», afirma Ferrer.

• A l’hora de desplegar la LEC cal que els agents s’hi sentin implicats i amb coses a dir.

• Aquesta normativa torna a demostrar que, en algunes qüestions, normativa i realitat van per camins diferents. Per exemple, la llei diu que no es poden fer agrupacions per nivell en l’ESO, mentre que l’informe PISA demostra que un 30% dels alumnes que van realitzar les proves pertanyien a escoles on hi havia agrupacions per nivells.

• Cal que hi hagi complicitat entre l’escola pública i la concertada. Els problemes del sistema educatiu català afecten totes dues xarxes i cal treballar plegats. «Tinc l’apreciació subjectiva que abans hi havia més complicitat», afirma Ferrer.

• Per a poder millorar el sistema educatiu cal una avaluació d’aquest sistema. I aquesta avaluació ha de ser independent de l’Administració. Falten mirades que es distanciïn de la política educativa.

Ramon Plandiura

Algunes qüestions sobre la LEC i la seva aplicació

És un punt de partida o d’arribada?

És un punt de partida i és un punt de canvi (amb llums i ombres). Les altres lleis educatives han estat sorolloses i aquesta s’ha fonamentat en el consens. Significa un canvi en l’estructura del sistema:

1. Reformula la doble xarxa.

2. Posa les bases per a canviar l’escola pública, fins i tot en aspectes com la titularitat.

3. Dóna un paper nou a l’Administració.

Els centres han de tenir més autonomia?

La LEC ha provocat un debat sobre si s’havia de donar més autonomia al territori o als centres. Finalment s’ha optat per més autonomia als centres. Crec que això pot implicar que els centres tinguin més recursos per a resoldre els seus problemes, per a trobar solucions diferents.

El paper de la direcció del centre i el lideratge

Hi ha la sensació que la direcció no té el suport de la titularitat del centre. Cal que hi hagi aquest suport però cal també que aquells professors que volen canvis s’hi impliquin.

És necessària l’avaluació?

Les lleis, ningú no les avalua. Una part de les normatives és inútil; una altra part és copiada de normatives anteriors; una altra part és mal feta i porta a conflictes legals, i només una petita part s’aplica amb bons resultats.

Així, doncs, l’avaluació és imprescindible per a millorar. Els bons sistemes són els que s’avaluen per a poder millorar. Abans, però, cal una total fiabilitat dels òrgans que avaluen.

L’avaluació ha de servir per a millorar, no per a competir. Ha de servir per a reivindicar més recursos si són necessaris.

El paper del professorat

Ja fa una temporada massa llarga que hi ha un trencament entre el professorat i l’Administració; massa temps de descontentament entre les plantilles sense que passi res. Cal millorar el clima de confiança.

Com afecta l’autonomia de centre a l’Administració educativa?

«Jo faria la pregunta al revés. Com l’Administració educativa canvia l’autonomia dels centres?», afirma Plandiura. Durant l’evolució de la llei s’ha vist que l’Administració no es vol fer càrrec de la gestió dels seus centres. S’ha parlat de crear consorcis que s’encarreguin de la gestió, de crear nous instruments que gestionin els centres. Alhora, les direccions de les escoles també afirmen que no volen ser titulars dels centres. Si no hi ha implicació dels uns i els altres no es resoldran els problemes.

Incentius per al lideratge

Cal que tots els professors s’impliquin en el projecte i tinguin habilitats per a la gestió i per al lideratge.

Avaluació de la carrera dels professors

Avaluació sí, però ben feta. Cal tenir en compte els informes de la direcció però cal que l’avaluació sigui externa per tal que sigui imparcial.

Ramon Farré

Algunes qüestions sobre la LEC i la seva aplicació

És un punt de partida o d’arribada?

És un punt de partida i també d’arribada. Per primera vegada és una llei amb molt de suport, però alhora és una llei que ha fet mimetisme de la llei espanyola. És també una llei que ha multiplicat el nombre de normes. D’altra banda, és una llei que no està finalitzada, perquè hi recauen diferents recursos que s’han portat al Tribunal Constitucional (entre els quals hi ha el recurs sobre l’Estatut d’autonomia) que encara poden modificar-la en el futur.

Ara bé, com que és una llei amb molt de consens, caldria no tornar a obrir controvèrsies i posar-se a treballar. Després de la LEC cal centrar-se en les escoles. Després de la LEC, «silenci, que es treballa».

El que sí que és urgent és determinar els recursos que es tenen (que en aquesta època són pocs) i decidir quines són les prioritats i com s’han d’aplicar aquests recursos. Cal parlar d’educació, no de política. Amb els recursos que tenim, què fem i en quin ordre.

És necessària l’avaluació?

No vull avaluació si no se’m diu què es farà després per a resoldre els problemes que detecti l’avaluació. Ja sabem que hi ha coses que no funcionen. Per exemple, podem detectar que hi ha problemes en la lectoescriptura; però, què podem fer amb vint-i-set nens per aula? Què podem fer si no hi ha més professors?

Més autonomia per als centres?

Altres lleis ja en parlaven, d’autonomia, i no s’ha fet res. L’autonomia fa l’Administració més grossa. El que cal és que l’Administració estigui al servei dels «autònoms».

Avaluació de la carrera dels professors i lideratge

És difícil que els directors de centre, només amb lideratge, aconsegueixin canvis. Sense poder decidir realment sobre la política de personal, poden fer poca cosa. Però alhora, el paper de la direcció és d’una gran responsabilitat. És a dir, tenen responsabilitat, han de liderar, però no tenen les eines.

L’avaluació del professorat ha de ser per a millorar. Els docents han de sentir que reben suport i l’avaluació ha de tenir credibilitat. Els professors han d’entendre l’avaluació com una eina que els ajudi.

Com afecta l’autonomia de centre a l’Administració educativa?

L’autonomia dels centres públics és molt limitada. No tenen personalitat jurídica pròpia i a més el sistema funcionarial en limita també l’autonomia. La direcció no pot establir un model autònom si la selecció del personal es fa lluny del centre i no pot triar quin personal vol i quin no.

S’ha de fer pública l’avaluació dels centres?

Ara per ara ja es fa avaluació pública dels centres. La gent tria una escola o una altra per referències d’altres persones, per com li han dit que és. Però és una avaluació sense elements científics. Crec que cal una avaluació que segueixi criteris científics objectius i que es faci pública.