Fundació Jaume Bofill Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pensant els reptes del futur
de l'educació a Catalunya

Escola i immigració: idees i realitats


Sobre el ponent

Julio Carabaña

04/03/09 - 19.30 h

Catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid

Àudio (en espanyol)

El sistema educatiu

• El sistema d'ensenyament és un dels subsistemes socials en què els processos d'immigració produeixen menys tensions. A diferència del mercat laboral, en educació hi ha consens en l'estratègia educativa que cal seguir: educar dins del marc sociopolític en què es viu.

• No es coneixen fórmules segures de millora per a les escoles. No es tracta d'aplicar processos de tipus industrial o comercial. Se'n poden millorar els mètodes, però no hi ha «receptes miraculoses». Actualment, les fórmules que es coneixen són complicades, confuses i realment difícils d'aplicar.

• Llengua, nivell i costums no són factors de diferenciació entre alumnes espanyols i alumnes immigrants.

• Els efectes de la immigració sobre l'escola i el sistema educatiu, l'aprenentatge i l'educació són nuls o dubtosos.

Factors

Els factors que justifiquen que la concentració d'immigració influeixi en la disminució del nivell poden ser deguts a la selecció prèvia, segons la qual els immigrants van a escoles de nivell més baix o de pitjor funcionament (vegeu Informe d'avaluació, 14, pàg. 146), o bé, a la selecció posterior, segons la qual els alumnes amb un nivell més alt abandonen el centre que conté un percentatge alt d'immigració i trien seguir els estudis en un altre centre sense alumnes immigrants. És el mecanisme white flight de formació de guetos.

Tanmateix, hi ha evidències sòlides que els coeficients de la composició de l'aula són un artifici estadístic. Les dues evidències més sòlides són les donades en la mostra REM12 i en l'estudi sobre el «xec escolar a Chicago» de Steven D. Levitt (publicat en el llibre Freakonomics).

L'aprenentatge dels alumnes immigrants

• L'aprenentatge dels alumnes immigrants és molt semblant al dels alumnes dels seus països d'origen.

• Aquest aprenentatge s'ha de comparar amb el dels seus països d'origen, no solament amb el del país de destinació.

De l'empírica a l'aplicació (política)

• Si la concentració és important, ho és en qualssevol centres, tant públics com privats.

• Si la concentració no és important, convé evitar que ho sigui la creença que ho és, és a dir, convé evitar que nosaltres provoquem el mal que volem evitar.

Conclusions

És necessari separar les accions extraordinàries de les accions de la incorporació a l'escolarització ordinària?

• Segons ho aconsellin les circumstàncies. No es pot aplicar una mesura per sistema i sense reflexió. El primer que cal fer és incorporar l'alumne i, una vegada sigui dins, cal dur a terme les accions necessàries.

• Dur a terme les extraordinàries segons ho aconsellin les característiques dels alumnes, sense exclusions a priori.

• Deixar l'escolarització ordinària subjecta a les normes generals (elecció).

L'ideal no és un currículum multicultural ni intercultural, sinó un currículum universal amb adaptacions locals.


Com pots seguir els
Debats d’Educació

Subscriu-te al butlletí
Tota la informació dels propers debats
En quina llengua vol rebre el butlletí?

Alguns drets reservatsEls textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). No poder ús comercial ni obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca