Fundació Jaume Bofill Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pensant els reptes del futur
de l'educació a Catalunya

Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement


Sobre el ponent

Daniel Innerarity

11/05/10 - 19.30 h

Catedràtic de Filosofia Política i Social de la Universitat del País Basc

Àudio (en espanyol)

Introducció

Al llarg de la història ha anat canviant el concepte d'estar format. Segons l'època, estar format era assolir la perfecció; tenir un coneixement harmònic; ser crític. Ara, en la societat de la informació, estar format passa per ser creatiu. Però aquesta nova societat és fràgil i està abocada al desconeixement i la incertesa.

1. Què és la societat del coneixement? Quines són les seves característiques definitòries?

• La riquesa ja no són només els recursos físics. La riquesa consisteix a poder controlar el coneixement. Noves formes de coneixement impregnen les activitats socials.

• Ha canviat el tipus de saber que apreciem. Ara ja no es valora tant un saber acumulatiu i preceptiu (que segueixi unes normes establertes que després només cal aplicar) com un saber basat en la creació de coneixement, reflexiu, amb esperit crític. No és un saber basat en l'experiència, sinó un saber que es produeix en processos actius d'aprenentatge, que genera expectatives d'aprenentatge i no pas normes.

• S'han multiplicat els actors que generen coneixement expert. Abans el coneixement era patrimoni d'uns quants o d'unes institucions dedicades a crear coneixement (la universitat o la ciència tenien el monopoli del saber). Ara s'han instaurat mecanismes de reflexió, d'investigació i d'innovació en tots els sectors i àmbits socials.

• El saber que busquem no és el de les persones, sinó el dels processos. No es busca ser intel·ligent com a persona, sinó que la societat sigui intel·ligent, que la tecnologia que fem servir sigui intel·ligent. I aquesta intel·ligència no és la suma de la intel·ligència individual, sinó un tipus d'intel·ligència que s'assoleix en col·lectivitat (per exemple, de què serveix fitxar figures galàctiques si l'equip no funciona?).

• Una de les característiques principals de la societat del coneixement és queen realitat és la societat del desconeixement. La ignorància desenvolupa un paper fonamental. Mai no tenim tota la informació; no sabem poques coses, però no en sabem prou per la complexitat de les empreses en què ens embarquem. «Ens hem ficat en un embolic».

• En aquest context de desconeixement i incertesa cal actuar. Hem de gestionar el desconeixement. Cal actuar encara que no tinguem tota la informació (per exemple, els polítics decideixen tancar l'espai aeri davant el perill del núvol de cendres del volcà islandès; però no saben si realment el núvol és perillós per a la navegació aèria).

2. Paradoxes i inconvenients de la societat del coneixement

a) No tenim un coneixement immediat de la realitat. Gairebé tot el que sabem és perquè ho hem «sentit dir». Però aquest fet ens dóna l'oportunitat de saber més coses que no pas si només sabéssim allò de què hem tingut un coneixement directe. És un fet positiu, però també implica que estem manipulats per un coneixement que no hem adquirit amb la nostra experiència.

b) Patim un procés d'infoxicació. El nostre problema no és la ignorància, sinó l'excés d'informació, que causa confusió. L'enemic de la intel•ligència és l'excés d'informació. Estem molt informats però no ben orientats. Vivim en un entorn d'informació escombraria que cal destriar d'entre la bona informació.

c) Som usuaris submisos. Vivim en una societat més intel·ligent que nosaltres com a individus. Estem envoltats de màquines i d'experts en els quals cal confiar. Hi ha processos diaris que no controlem (com funciona el cotxe o l'ordinador), que només controlen els experts. Ha augmentat el volum de saber que es consumeix però que no s'entén. «La civilització augmenta quan hi ha més coses que es poden fer sense pensar-hi».

3. Què significa ser creatiu?

• Gestionar la informació. Saber on hi ha el saber, quin coneixement és prescindible i què cal ignorar. El que és creatiu és el que ens diu què és el que no cal saber.

• Gestionar tècniques que ens permetin tirar endavant amb un saber incomplet. I això és el que cal ensenyar: a sortir-se'n sense saber-ho tot.

• Estar ben format significa estar preparat per a aniquilar informació.

• L'aprenentatge creatiu no es basa en un aprenentatge acumulatiu en què davant d'uns problemes s'apliquen unes normes i se solucionen aquests problemes. L'aprenentatge creatiu amplia el repertori de possibilitats; és un aprenentatge reflexiu. No busca solucions, sinó que intenta identificar els problemes. I això és bàsic en la societat del coneixement.

• L'aprenentatge creatiu es produeix en un entorn inestable i en canvi constant. Així, doncs, cal estar preparat per a un aprenentatge que desestabilitza, que entra en conflicte amb el que ja se sabia anteriorment i que provoca reflexions i canvis. L'aprenentatge no s'acumula, es canvia. I educar en aquesta línia és difícil. Una educació en la doctrina és molt més fàcil.

• El veritable aprenentatge creatiu és el que aprofita la decepció. L'ésser humà té una gran tendència a fabricar coreografies de l'autocontemplació (busca en la realitat la confirmació d'allò que defensa). Però el que cal fer és «llegir l'enemic» i buscar en què fallem. Llavors, cal reaccionar modificant no pas la realitat, sinó les nostres expectatives.


Com pots seguir els
Debats d’Educació

Subscriu-te al butlletí
Tota la informació dels propers debats
En quina llengua vol rebre el butlletí?

Descobreix
altres idees

Alguns drets reservatsEls textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). No poder ús comercial ni obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca