Motivar l’aprenentatge des del joc: ludificació lliure o disseny de pensament reflexiu?

El passat 11 de novembre va tenir lloc un nou seminari en línia sobre la ludificació de l'aprenentatge, a partir de la conferència de Ross Flatt. El webinar va explorar els principis de l’aprenentatge des de l’acció i el joc, i es van donar a conèixer exemples d’escoles i educadors que els apliquen a les aules per promoure l’empatia, l’autonomia i la reflexió:

Síntesi d'idees

Imma Marín. «Dóna't permís»

Per què és important el joc en l'aprenentatge?
El joc és la disfressa de l'aprenentatge perquè motiva, emociona, fomenta la curiositat, fa que les experiències siguin significatives, i tots aquests valors fomenten l'aprenentatge i el fan més interessant i significatiu.

Algunes experiències desenvolupades per La Marinva

• Hogwarts adventure. Experiència immersiva a partir dels personatges i les històries de Harry Potter aplicada a les ciències naturals i socials de cinquè. «A més de sostenir l'esforç, els nens tenen ganes d'aprendre més».
• Els ABP de la NEI, a Jesuïtes Educació. De 5è. a 2n. d'ESO. «El procés és tan important com el resultat». El joc com a via per a l'aprenentatge basat en problemes.
• Geometria de la motivació. Institut Barcelona Congrés. Filosofia de 4t. d'ESO i 1r. de batxillerat. Transforma la matèria acadèmica de tot un curs en una aventura, en un joc de rol.
• Posar cera, polir cera. Institut Barcelona Congrés. 2n. de batxillerat. Practiquen l'art de la retòrica, el treball cooperatiu i la superació constant per mitjà d'un joc d'estratègia, el Clash of Clans.
  
  

Oriol Ripoll. «Jugar, jugar, jugar»

Com es dissenyen els jocs educatius?
L'educador que dissenya un joc ha de tenir clar per a què ha de servir aquell joc. «Per exemple, si vull treballar l'empatia, he de dissenyar un joc que em permeti posar-me en la pell d'una altra persona; l'experiència de compartir ha de ser important».

Cada joc és un sistema que inclou una narrativa, unes dinàmiques i una mecànica. Igualment els jocs han de ser senzills, àgils, adreçats a les intel·ligències múltiples, transversals, de temes d'interès i motivadors.

La tecnologia és la nostra aliada sempre que tinguem clar què volem aconseguir i com ho volem fer.

El joc ha de tenir una bona corba d'aprenentatge que permeti créixer i que ens fomenti les ganes de continuar.

Òscar de Paula. «Equivoca't i aprèn»

Experiència de ludificació de la lectura per a tercer a l'escola FEDAC-Montcada

Reader wars. Inspirat en Star Wars. Es treballa per equips que dissenyen el seu logotip i les seves naus. Cada dia es fa una lectura curta i algunes preguntes de comprensió. Cada grup conversa i fa debat sobre la lectura. Després respon les preguntes que li fa el professor. Es dóna una puntuació segons les respostes encertades. Disposen d'un espai web on s'explica el joc i on hi ha les lectures per si les volen practicar. També hi ha la classificació per equips. Els punts es poden bescanviar per insígnies. Cada insígnia té un objectiu en la missió.

Les lectures que es trien estan relacionades amb algun dels projectes que es treballen.

Es treballa l'empatia, l'autonomia i la reflexió. «A més, es fomenta que l'alumne tingui ganes de decidir, que sigui crític amb ell mateix i amb el professor, que tingui iniciativa, que aprengui a controlar les emocions. El joc el motiva a llegir».

És un risc fomentar la competició?

Imma. Aprendre a competir ens ajuda a esforçar-nos, a posar-nos en marxa. Si es dissenya bé el joc, competició i col·laboració no han de ser necessàriament contraris. L'objectiu no ha de ser la competició per ella mateixa sinó el procés d'aprenentatge.

Òscar. A més de competir, cal donar valor al que s'ha de fer per a aconseguir guanyar. La mecànica de la competició també ha de fomentar la cooperació. Igualment, el joc ha de tenir mecanismes perquè ningú no quedi despenjat. Cal ensenyar que no sempre es guanya i no sempre es perd. Han de ser jocs en què tothom pugui guanyar o perdre. La cosa important és el procés. De vegades s'aprèn més de les derrotes que no pas de les victòries.

Com ha de ser el professor que aplica els jocs a l'aula?

Oriol. Ha de conèixer molts jocs i els ha d'haver provat. Ha de traslladar la seva vida lúdica a l'aula.
Abans de dissenyar un joc, cal tenir clar quin objectiu es vol assolir i pensar quin joc s'assembla a l'objectiu. I a partir d'allà, s'ha de dissenyar.

Imma. Cal jugar molt. No sempre cal dissenyar el joc de zero. Alguns d'educatius neixen d'adaptar jocs que ja existeixen, per exemple l'Oca temàtica.

Òscar. Són bàsiques l'adaptabilitat i la creativitat del docent i l'actualització constant. 

Data del webinar

Ponents

Òscar de Paula

Professor i coordinador TAC de FEDAC-Montcada. Treballa amb la ludificació com a metodologia d'aprenentatge per portar tota una dinàmica de classe. Utilitza diferents plataformes com Classroom, Edpuzzle, Classdojo, entre d'altres.

Darrerament ha desenvolupat un projecte basat en el joc per incentivar la lectura: Reader Wars.

També és formador del Comitè Tècnic de la Federacio Catalana de Bàsquet a la qual imparteix el Taller de Noves Tecnologies aplicades al Basquetbol.

Twitter: @Odepaula80

Imma Marín

Fundadora i directora de MARINVA. Té amplia experiència en jocs, joguines, infància, educació i noves tecnologies per l’entreteniment. Està especialitzada en educació, comunicació i formació a través de processos de ludificació (gamificació): metodologies basades en el joc i les dinàmiques lúdiques.

Presidenta d’IPA Espanya (Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar). És també membre del Consell de Consumidors d’ ABACUS Cooperativa i membre de la Junta directiva de l’associació empresarial Kid’s Cluster. Membre de l’Observatori del Joc Infantil de España, assessora pedagògica de la Fundación Crecer Jugando i membre del Consell Assessor de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Autora de diversos articles, estudis  i llibres al voltant del joc com a eina educativa, el valor educatiu de jocs i joguines, els patis escolars i la gamificació. Twitter: @immamarin

Oriol Ripoll

Especialista en jocs. Creatiu a Jocs al segon, una consultora dedicada al desenvolupament de jocs aplicats a projectes de comunicació i educació. Ha estat comissari d’activitats de jocs a diferents exposicions i grans esdeveniments. Formador de jocs i del desenvolupament de les competències en el treball i la creativitat. Professor de creació de jocs a ENTI (Escola de Noves Tecnologies Interactives), el grau de videojocs de la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en diferents universitats (URL, UPF i UdL) i programes formatius. És professor habitual en el Porta 22 de Barcelona Activa.

Ha escrit diversos llibres sobre jocs. Col·labora habitalment en mitjans de comunicació difonent jocs i la cultura del joc. Escriu la columna setmanal En joc al suplement Estils de Vida de La Vanguardia i té una secció dedicada als jocs en el programa Via Lliure de RAC1. Actualment, membre del comitè científic del projecte Educació Demà de la Fundació Jaume Bofill. Twitter: @oriolripoll

Neus Lorenzo

Inspectora d'Educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i cofundadora de la Transformation Society, entitat especialitzada en formació, comunicació i anàlisis de realitats complexes. Ha treballat com a assessora de formació en el Consell d'Europa per als cursos de Pestalozzi, com a assessor de la Fundació Anna Lindh a Amman (Jordània) i Alexandria (Egipte) i a la Fundació Telefónica. També ha representat a les autonomies espanyoles davant la Comissió d'Educació del Parlament Europeu.

És autora de material educatiu i les seves àrees d'especialització inclouen la comunicació, l'aprenentatge d'idiomes, aprenentatge digital, TIC, xarxes d'organització, avaluació educativa... entre d'altres. Actualment col·labora  amb la Fundació Jaume Bofill i diverses universitats catalanes. Twitter: @NewsNeus

Com participar al webinar?

Documents del seminari web

#debatseducacio Tweets