Fundació Jaume Bofill Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pensant els reptes del futur
de l'educació a Catalunya

Privatitzar és la solució? Reptes i tensions del finançament de l’educació


Sobre el ponent

Henry Levin

06/06/13 - 18.30 h

Professor d’Economia i Educació al Teachers College de la Universitat de Colúmbia, i professor emèrit de la Universitat de Stanford

 

Idees força

 

La privatització de les escoles pot entendre’s de diverses formes depenent de qui és el propietari del centre i d’on prové el finançament: 

  1. Escoles de propietat i finançament privats.
  2. Gestió privada d’escoles públiques.
  3. Escoles privades finançades per fons públics.

L’educació està marcada per les tensions que provoca el fet de tenir uns objectius públics i uns objectius privats i la necessitat de buscar un equilibri entre les dues funcions.

Funció pública. Transmetre valors socials, idioma, coneixement sobre la realitat social de cada lloc.

Funció privada. El benefici i el benestar privat de l’alumne.

Milton Friedman és un dels teòrics que intenta establir com es pot resoldre la tensió entre objectius públics i privats.

  • Pel que fa al finançament, els governs han de pagar el cost de l’educació pels beneficis socials que aporta: valors socials, valors democràtics. I també perquè les societats amb una millor educació són les més productives econòmicament.
  • Qui ha de gestionar les escoles? Els valors del mercat de lliure competència són els que donen més eficiència a l’educació. L’Estat no ha de tenir el monopoli de l’educació i les famílies han de ser lliures per a triar l’escola que volen.
  • El millor model per a combinar els dos punts anteriors és el xec educatiu: el govern dóna un xec pel valor de l’educació a les famílies i aquestes l’inverteixen en l’escola que volen. Les escoles que ofereixen programes més atractius atreuen alumnes. Les escoles que no atreuen alumnes desapareixen.

Alguns països on s’han establert models basats en el xec educatiu: Xile, Suècia, Holanda i alguns estats dels Estats Units. 

Hi ha tres elements sobre la privatització de l’educació que marquen el model educatiu i el seu efecte:

  • El finançament. La magnitud del xec és clau. Si la quantia del xec és baixa les escoles no competiran per obtenir-lo. Si es permeten quotes addicionals de les famílies pot donar com a conseqüència l’estratificació de les escoles segons la renda de les famílies. També es pot establir un model amb xecs compensatoris per a alumnes en risc d’exclusió social.
  • La regulació. Com trien les escoles als alumnes si hi ha més demanda que oferta? Si és l’escola la que fa la tria pot haver-hi implicacions, perquè triarà entre els alumnes sense problemes i pot generar estratificació. Qui determina el currículum educatiu? L’ha de determinar l’Estat? Qui pot ser professor? Qui determina les proves d’avaluació?
  • Serveis. S’han de garantir un seguit de serveis per a poder accedir a les escoles a les quals es vol anar. Transport, informació precisa sobre el centre.

Quins elements cal avaluar per a determinar l’eficiència de la privatització? Cal trobar un equilibri entre aquests quatre valors:

  • El dret a triar el centre volgut.
  • La productivitat i eficiència dels recursos. No només pel que fa a adquisició de coneixements: també pel que fa l’adquisició de valors i actituds. Cal anar més enllà dels valors numèrics de proves com PISA.
  • La igualtat.
  • La cohesió social. Aconseguir que els alumnes donin suport als valors socials establerts. 

Resultats d’alguns dels sistemes en què s’ha aplicat un sistema de privatització per xecs educatius:

  • Cada cop hi ha més voluntat de tenir llibertat per a triar centre educatiu.
  • La llibertat de tria dóna satisfacció a les famílies però aporta pocs resultats educatius.
  • Augmenta l’estratificació i la segregació.
  • Hi ha poques proves analitzades que s’aconsegueixi major cohesió social. 

El context és important per a establir la privatització de les escoles. Segons el ponent, el xec educatiu podria ser útil en països asiàtics amb un alt nivell de corrupció en el sistema educatiu, perquè milloraria el dret a triar escola. En canvi, països democràtics com Suècia i Holanda veuen com la implantació del xec no ha millorat el nivell educatiu i no ha millorat la cohesió social.

Aquest Debat d'Educació compta amb el suport del programa Internationalization at Home de l'Obra Social "la Caixa".

 

logo de l'Obra Social de "la Caixa"

 

 

 


Com pots seguir els
Debats d’Educació

Subscriu-te al butlletí
Tota la informació dels propers debats
En quina llengua vol rebre el butlletí?

Alguns drets reservatsEls textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). No poder ús comercial ni obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca