Les TIC i la transformació de l'educació en l'economia del coneixement

Síntesi d'idees

Cal un canvi en l’educació per a adaptar-nos a l’economia i la societat del coneixement. La societat ha canviat i l’educació continua assemblant-se a la de principis del segle xx.

Com és la societat del coneixement?

• Molta gent té nivell d’educació superior i l’aprenentatge continu és molt necessari.
• Hi ha una alta penetració de les TIC a les llars i a les escoles. Les TIC s’utilitzen constantment a la feina i a les llars.
• Internet és la font principal d’informació, tant per a consultes educatives i professionals com per a consultes d’àmbit domèstic (salut, economia, etc.).
• Els joves fan un ús més creatiu d’internet perquè interaccionen i creen continguts (hi pengen reflexions, fotografies, vídeos, etc.). Estan tot el dia en aquest món; però a l’aula l’ús de les TIC és marginal.

Com és l’economia del coneixement?

• S’ha passat de la producció de béns i serveis a la producció de serveis de la informació. Aquesta producció està essent el motor de les principals economies del món.
• La innovació és molt important perquè és el motor d’aquesta economia.
• S’han produït canvis organitzatius a les empreses. S’està trencant amb l’estructura piramidal. Hi ha una tendència a crear equips que s’autogestionen, a crear estructures col·laboratives. Es potencien la descentralització, els processos participatius, l’externalització, la col·laboració de perfils de diverses disciplines en un procés productiu.
• Les TIC són les que afavoreixen i possibiliten les noves formes organitzatives.
• L’economia del coneixement provoca canvis en la demanda dels perfils de qualificació dels treballadors. Es demanen menys persones poc qualificades per a fer feines rutinàries (moltes d’aquestes feines les fan màquines gràcies a la tecnologia). Es demanen perfils qualificats que gràcies a les TIC poden fer processos molt complexos.
• La introducció de les TIC a les empreses no té un impacte en si mateix. Calen entre cinc i set anys per a treure rendiment de les TIC: quan el personal les utilitza.

Com és l’educació en aquest marc?

• La forma d’ensenyar s’assembla a la de començaments del segle xx: ensenyament en aules, amb un grup concret, amb un professor d’una matèria concreta, amb un horari concret. El coneixement està basat en compartiments estancs (la classe de matemàtiques, la de llengua, etc.). S’avalua amb exàmens sobre els coneixements que s’expliquen. S’han introduït les TIC, però com un complement.
• Tots els països coincideixen en la importància de la introducció de les TIC en l’educació però no ho veuen com el motor d’un canvi sistèmic. Es plantegen projectes relacionats amb les TIC però no polítiques a llarg termini.
• Les lleis d’educació canvien amb els governs i les polítiques relacionades amb les TIC es realitzen a curt termini. Aquest factor desmotiva el professorat a l’hora de fer esforços per introduir canvis (al cap de poc temps un altre govern establirà una altra línia a seguir).
• La introducció de les TIC no ha tingut en compte els professors i els seus currículums. Hi ha manca de motivació dels docents per a fer servir les TIC.

Cal seguir l’exemple de les bones pràctiques educatives (segons un estudi de l’OCDE i McKinsey):

• Donen respostes diferents segons l’entorn més pròxim. No hi ha una solució única. Hi ha solucions a mida.
• Els centres estan compromesos amb l’èxit de tots els estudiants. Cal tenir en compte que el capital humà en la societat del coneixement és molt important. Tots els alumnes han de tenir resultat màxim per a ser competitius.
• Les polítiques educatives es mantenen durant períodes llargs.
• Les inversions són estratègiques.
• Els professors són la clau.

Robert B. Kozma estableix una escala de coneixement que té en compte el marc holístic (tots els components socials) i com es relacionen els canvis educatius amb el desenvolupament econòmic.

1. Educació bàsica. Busca la màxima participació en l’educació bàsica per a assolir millors nivells de salut i benestar. És l’objectiu, per exemple, als països africans.

2. Adquisició de coneixements. Busca augmentar la participació en l’educació secundària. És l’objectiu en economies desenvolupades.

Els dos nivells superiors són l’aprofundiment i la creació de coneixement. Kozma considera que són els nivells adients per a societats com la catalana.

3. Aprofundiment.

• Es continuen ensenyant matèries però per a aportar els conceptes claus. Les matèries s’adapten al món real.
• S’avalua l’aplicació del currículum al món real. És possible més d’un enfocament. Fins i tot es poden analitzar les diferents solucions i quina és la més adient.
• Els docents han de conèixer a fons les matèries i han de ser experts pedagògics (cal orientar els alumnes, saber per què de vegades no entenen les coses). També hi ha col·laboració entre professors i matèries.
• Els estudiants treballen en equip.
• Es fan servir les TIC, sobretot com a suport multimèdia per a la simulació de temes complexos. Els ordinadors són a l’aula i es fan servir xarxes col·laboratives.

4. Creació de coneixement.

• No hi ha matèries sinó processos interdisciplinaris.
• Els estudiants elaboren projectes relacionats amb l’entorn per fer-se servir en aquest entorn. L’avaluació la fa la comunitat d’usuaris.
• Els professors estan compromesos, fan recerca i constantment aporten i proven noves idees.
• Els estudiants s’organitzen en comunitats d’aprenents en què poden haver-hi experts del món real.
• El coneixement s’assoleix en qualsevol lloc i en qualsevol moment. L’aprenentatge es fa dins i fora de l’escola. També en altres països.
• Es fan servir plataformes tecnològiques per a la innovació i l’intercanvi d’idees.

Com es poden transformar les escoles?

• Aplicant els models d’aprofundiment i creació de coneixement.
• Formant el professorat en l’àmbit tecnològic i en pedagogia. Encoratjant els professors a fer servir les TIC en tot el currículum.
• Creant comunitats de coneixement entre professors i alumnes.
• Col·laborant entre matèries.
• Establint polítiques a llarg termini.