Com connectar el mercat tecnològic educatiu amb els docents per tal que la innovació sigui útil a l'aula?

Síntesi d'idees

Antecedents

El 2010, el Departament d'Educació de Nova York va posar en marxa l'iZone, un projecte orientat a donar suport a les escoles públiques en l'ús de la innovació i la tecnologia per a resoldre els principals problemes d'aprenentatge, amb una orientació a les solucions personalitzades.

Durant l'any 2012 es va sumar al projecte Steven Hodas, com a director executiu de l'oficina d'innovació del Departament d'Educació de Nova York. Hodas es va encarregar d'enriquir el programa desenvolupant una potent estratègia per teixir vincles entre les escoles i el mercat de desenvolupadors tecnològics que treballen per aportar innovació en l'àmbit educatiu.

L'objectiu de l'iZone és cobrir millor les necessitats, motivacions i virtuts de cada un dels infants, i no simplement de l'estudiant comú. No es tracta de trobar una solució per a totes les escoles, sinó de treballar amb la comunitat per determinar les millors idees, tecnologia i eines per a cada estudiant, mestre i escola, i fer-ho d'una manera ràpida.

A partir d'aquest model, les escoles usuàries poden dissenyar un aprenentatge personalitzat per a cada estudiant, accedir a una gran varietat de recursos i tendir a una major col•laboració entre els estudiants, docents i famílies.

Quina és la metodologia de l'iZone?

- Els problemes els defineixen directament les persones implicades: professors, alumnes, famílies, etc. Segons Hodas, «si la solució ha de ser útil, hem de parlar amb les persones per a qui la solució ha de ser útil».

- A les empreses que han de desenvolupar els prototips per solucionar els problemes se'ls deixa llibertat perquè abordin els problemes com creguin convenient. Així, doncs, les empreses han d'aportar els seus coneixements i la seva creativitat per proposar les eines més adequades.

- Es treballa de manera col•laborativa i cooperativa. La comunitat educativa treballa directament amb els desenvolupadors (els desenvolupadors entren a les aules). Aquest fet aporta confiança, ja que la comunitat educativa accepta millor les solucions en les quals ha treballat directament. Es trenca amb l'escepticisme que provoquen les solucions o productes que venen imposats des de fora.

- Els projectes s'han d'implantar ràpidament per solucionar els problemes d'aquell moment. No cal esperar a tenir la certesa absoluta que allò funcionarà. Segons Hodas, «ràpid i brut, millor que lent i net. No s'ha de començar des de la perfecció sinó des del qüestionament de les coses del passat que no funcionen».

- Es relativitzen els errors. Cal estar disposats a equivocar-se. Si la solució no funciona, la descartem i treballem per fer-ne una de nova. 

Quins són els factors d'èxit del model iZone?

- Es treballa per aconseguir solucions personalitzades que s'adaptin als problemes de cada centre i dels seus alumnes en un moment concret.

- Les actuacions són ràpides gràcies al fet que se segueix un model ràpid d'avaluació per determinar l'eficiència dels productes a l'hora de donar resposta a les necessitats.

- Les escoles i les empreses que treballen a l'iZone adquireixen prestigi perquè s'arriba a solucions significatives. Unes tres-centes escoles formen part de l'iZone: són una comunitat gran i sòlida que s'ha convertit en exemple per a altres.

- Estimula el desenvolupament del mercat tecnològic aplicat a l'educació (emprenedors, inversors i innovadors) i garanteix una oferta rica i pertinent d'eines i solucions per als educadors.

Amb quines barreres ens podem trobar per a desenvolupar estratègies d'aquest tipus?

- Tradicionalment les escoles no són centres d'innovació. Estan estructurades per desenvolupar unes polítiques educatives que venen imposades. A més, els professors, en moltes ocasions, estan poc inclinats als canvis. D'altra banda, molts pares actuen de manera conservadora perquè no els agrada que experimentin amb els fills.

- Per a generar l'hàbit de treballar la innovació tecnològica de forma col•laborativa directament amb els desenvolupadors es requereix temps i lideratge. En cas contrari, els canvis no seran sostenibles i escalables i un possible canvi de política educativa significarà la fi dels projectes.

Com podem connectar la comunitat educativa amb el mercat tecnològic?

Per als desenvolupadors és una gran oportunitat poder entrar a les aules i descobrir de primera mà com són els usuaris dels programes que han de dissenyar i implementar.

Pel que fa al professorat, l'iZone ha demostrat que també és un al•licient per a ells i que els ajuda a crear comunitat per compartir dubtes, problemes i possibles solucions.

D'altra banda, les eines desenvolupades per l'iZone han significat una millora per a la feina diària dels professors.

És possible reproduir aquest model? Ens podem trobar amb impediments segons els diferents contextos culturals i socials?

Per a Steven Hodas, l'iZone és un model que es pot aplicar en qualsevol situació perquè sempre es treballa per cobrir les necessitats d'una escola determinada. El ponent considera clau que hi hagi un lideratge valent i que tota la comunitat hi estigui implicada.

Finalment,Hodas recorda que és un mètode que minimitza el risc perquè es busquen solucions ràpides i que s'apliquin en àmbits concrets. Per tal d'avaluar els resultats proposa, simplement, ser sensat: «Si els professors gaudeixen, els nens volen estar a classe i els pares estan contents, és que la iniciativa funciona».
 

Amb la col·laboració de: