El Brasil és la quinzena potència econòmica del món, però també és la setantaunena en educació.
La història del Brasil és convulsa, amb dos-cents anys d'esclavitud, setanta anys de dictadura i una república des d'aleshores, però sempre amb clares desigualtats entre rics i pobres. S'ha de fer una autèntica revolució educativa al Brasil. Per al ponent, l'educació és l'única manera de construir un país modern, solidari i eficient. Els seus objectius eren l'eliminació de l'analfabetisme, la garantia de l'escola pública de qualitat per a tots els infants a partir de quatre anys, la formació del professorat, la modernització de les escoles i dels mètodes d'ensenyament (incloent-hi l'educació a distància) i una reforma de la universitat brasilera, perquè fos capaç de respondre als reptes ètics i tècnics del segle XXI.
La revolució es pot fer. Un país amb vint milions d'analfabets no s'ha de sorprendre de resoldre el problema educatiu, quan té cent milions d'alfabetitzats adults, tres milions d'estudiants universitaris i un milió i mig de professors.