Canviar en positiu l'ensenyament no és gens fàcil, ni a Catalunya ni a Europa, i cal valentia política per a fer-ho. On sí que ho han fet és a països escandinaus, però aquí encara no.
L'escola pública catalana funciona bé, és un model inclusiu i cerca que l'escola sigui un factor de cohesió social, independentment de la procedència de l'alumnat. Tampoc no hi ha problemes econòmics ni d'equipament, l'únic problema és la manca de decisió política.
Hi ha tres factors que cal tenir en compte per a una reforma: la llei ha de reconèixer el paper dels mestres i tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions, però no només a través dels sindicats, sinó també escoltant els mestres que fan classe dia a dia; hi ha d'haver un director, una persona responsable del programa educatiu, no es poden seguir, com ara, criteris espontaneistes; i cal reintroduir la moral de l'esforç en l'ensenyament, s'ha d'aconseguir motivar i exercitar la voluntat per a aprendre.